En l’era de la hiperconnexió, els telèfons mòbils s’han convertit en una extensió més del cos. Però, paradoxalment, mentre més connectats estem al món digital, més desconnectats podem estar de les persones que ens envolten. Aquest fenomen té nom: phubbing, una paraula nascuda de la unió de phone (telèfon) i snubbing (menysprear o ignorar).

Què és el phubbing?

El phubbing es produeix quan una persona ignora als qui estan físicament presents per focalitzar la seva atenció en el telèfon. És un comportament cada vegada més comú, especialment entre adolescents, que creixen en un entorn en el qual mirar constantment el mòbil es percep com una cosa normal.

Com saber si un nen o adolescent ha caigut en la dinàmica del phubbing?

La psicòloga infantil i juvenil Pilar Muñoz, que compta amb més de 32.000 subscriptors al seu canal de YouTube, va explicar al diari El País que existeixen alguns senyals clars que indiquen que un menor podria estar immers en aquesta conducta:

• L’ús del telèfon li produeix plaer i gaudi. El menor viu pendent del mòbil, que es converteix en la seva principal font de benestar.
• Es genera un cercle viciós. Cada vegada passa més temps amb el telèfon per mantenir la sensació plaent que li proporciona.
• Minimitza la seva actitud. Quan el seu entorn li fa notar el seu comportament, respon amb frases com: “Quina ximpleria; si tots ho fan”.
• Té dificultat per a autoregular-se. Encara que el mòbil no és una substància, el seu ús constant genera una necessitat de recompensa en el cervell, i el nen no pot evitar recórrer-hi.

Per què els adolescents són especialment vulnerables?

Durant l’adolescència, les relacions socials tenen una importància central. És una etapa de cerca d’identitat, validació social i pertinença al grup. Malgrat això, l’omnipresència del telèfon pot generar dinàmiques perjudicials:

• Interaccions superficials: Les converses cara a cara perden profunditat i espontaneïtat quan estan interrompudes per pantalles.
• Aïllament emocional: Sentir-se ignorat per algú que està absort en el seu mòbil pot minar l’autoestima.
• Normalització de la desafecció: Els adolescents aprenen que ignorar l’altre és acceptable, la qual cosa pot afectar les seves habilitats socials i empatia.
• Augment de l’ansietat: La necessitat constant de revisar notificacions, comparar-se en xarxes o no perdre’s res (“FOMO”, per les seves sigles en anglès) alimenta un cicle d’ansietat digital.

Efectes del phubbing en la salut emocional i social

Diversos estudis han mostrat que el phubbing té efectes negatius sobre la qualitat de les relacions personals. En adolescents, pot provocar:

• Sensació de solitud i rebuig.
• Dificultats en la comunicació familiar.
• Problemes d’atenció i concentració.
• Major dependència de la validació digital (M’agrades, seguidors, etc.).

Com combatre el phubbing?

Encara que és difícil escapar de l’ús constant dels dispositius, hi ha maneres efectives de reduir el phubbing, especialment en els adolescents:

1. Donar exemple

Els adults han de ser els primers a evitar mirar el mòbil mentre parlen amb algú. Els adolescents aprenen observant.

2. Establir “zones sense mòbils”

Definir moments o espais on no s’usi el mòbil: durant els menjars, reunions familiars, sortides amb amics o abans de dormir.

3. Fomentar la conversa presencial

Incentivar activitats sense pantalles, com a jocs de taula, esports o excursions, que generin connexió real.

4. Parlar-ne

Educar sobre l’impacte del phubbing ajuda a prendre consciència. No es tracta de prohibir, sinó de reflexionar junts sobre com usem la tecnologia.

5. Usar eines digitals amb intel·ligència

Aplicacions que mesuren el temps d’ús del telèfon o que bloquegen notificacions durant uns certs períodes poden ser bones aliades.

El phubbing és un símptoma d’un mal més profund: el desequilibri entre la vida digital i la vida real. Ajudar els adolescents a reconnectar amb les persones —a mirar als ulls, escoltar, compartir moments— és un pas essencial cap a relacions més saludables i una adolescència més plena.