La síndrome de Burnout, també coneguda com a síndrome de fatiga laboral, ha estat un factor de risc important dins de les empreses afectant el personal en la seva salut mental. Mitjançant una sèrie de característiques una persona pot experimentar sobrecàrrega o esgotament en el seu lloc de treball.

Diversos estudis han coincidit que la prevalença del síndrome de Burnout giraria entorn de l’ambient on es desenvolupa la persona, és a dir, que hi ha diferents components que poden incidir a incrementar el desgast com pot ser sobrecàrrega en el treball, falta o excés de formació, manca de motivació o necessitat de reconeixement, aïllament social o algun esdeveniment important en la vida personal que pugui afectar el seu rendiment a l’empresa.

Des de l’àrea clínica s’ha identificat tres símptomes principals de la síndrome de Burnout que pot reflectir una persona:

• Pèrdua d’interès laboral: la persona té poc a cap interès sobre el seu lloc de treball.
• Cansament o esgotament emocional: cal tenir en compte que es produeix de forma progressiva la pèrdua d’energia.
• Despersonalització: és a dir la persona crea una barrera i inhibeix els sentiments.

Encara que existeixen símptomes principals que identifiquen un principi de la síndrome de Burnout, aquest es pot manifestar acompanyat amb altres signes de gran importància, com pot ser ansietat, depressió, por, pèrdua o guany de pes, canvis alimentaris, trastorns de la son, dificultats en l’aprenentatge i memòria podent de certa manera agreujar el quadre clínic d’un nivell lleu a greu.

Com enfocar el Burnout

Per poder realitzar una intervenció en la síndrome de Burnout aquesta s’ha d’enfocar des de dues perspectives: la individual i organitzacional, totes dues s’han de fer conjuntament per poder aconseguir avanços en la persona. Des de la intervenció individual, l’autocura es realitza en tres tipus de fases:

• Organització: la persona ha d’establir quines activitats realitzarà durant el dia per tal de no excedir-se o per contra pugui realitzar alguna activitat de preferència de l’interès de l’individu.
• Grups de suport: la persona ha de buscar suport en grups o associacions on pugui rebre una tutorització i seguiment.
• Orientació i psicoteràpia: la persona rep suport d’un/una terapeuta per a la gestió de les seves activitats.

Des de la perspectiva organitzacional la intervenció s’ha de centrar en modificar l’entorn laboral tant per part de la persona com de l’empresa, per tal de disminuir possibles estressors. Les empreses han d’indagar en la recerca de noves estructures que possibilitin més oportunitats al personal, oferir més autonomia i independència en el lloc de treball, així com una flexibilitat horària, sense oblidar espais reflexius o de meditació en el qual les persones puguin reduir estrès laboral.

Avui en dia més empreses se sumen a un model diferent i compten amb nous mètodes que els permet la interacció amb el personal, així mateix la presa de consciència sobre la salut mental en el qual ens permeti avaluar les necessitats, tenir una millor comunicació i generar un major benestar a l’empresa.

Vanessa Lizeth Vargas, equip de Psicologia de Dependentia