Les cefalees i les migranyes: origen, símptomes i tipus de tractament per a fer-los front

Les cefalees (o mal de cap) són un dels problemes que més afecten les persones en l’acompliment del seu treball i en la majoria de les activitats quotidianes, fet que comporta importants costos socials i laborals per a persones, famílies i empreses. Es tracta de la malaltia neurològica més freqüent de l’adult jove, i està inclosa per l’Organització Mundial de la Salut dins de les vint causes principals de discapacitat, per l’elevat impacte que presenta sobre la qualitat de vida dels quals la sofreixen. 

Els resultats obtinguts en la multitud d’estudis que s’han dut a terme, mostren que existeix una clara relació entre cefalea, edat i gènere. Les dones són les que la pateixen amb major freqüència i, a més, les que sofreixen els atacs més intensos i incapacitants. Quant a l’edat, s’ha observat un augment progressiu de la seva incidència al llarg del desenvolupament evolutiu.

El mal de cap pot produir-se per causes orgàniques com a malalties de la vista, de les oïdes, problemes bucodentals, epilèpsia o tumors intracranials, però aquestes tan sols representen el 10% dels casos. El 90% restant correspon a quadres funcionals, dels quals parlarem una mica més endavant.

Segons la International Headache Society, existeixen tres grans grups de categories de cefalees: la cefalea tensional, la migranya amb aura i la migranya sense aura. A continuació, veurem els principals símptomes, els mecanismes del dolor i els tractaments habituals per a cadascuna d’elles.

La cefalea tensional:

Coneguda també com a cefalea per estrès, representa gairebé el 80% dels casos corresponents a quadres funcionals. Es caracteritza per un dolor opressiu i tirant, de lleugera o moderada intensitat, de localització bilateral, que no empitjora amb l’activitat física rutinària i que gairebé mai s’acompanya de nàusees, vòmits, fotofòbia o fonofobia. El dolor en si i els símptomes associats a aquest, s’explicarien pels canvis en el flux sanguini extracranial que es donen en resposta a situacions estressants. Aquests canvis provoquen una major concentració d’àcid làctic, que es deriva de la isquèmia i la contracció contínua de la musculatura del coll i del cap. Una altra possible causa d’aquesta categoria és la distensió d’algunes artèries cefàliques i l’augment de neurokininas, vasopressina, serotonina,… que es produeix en resposta a la isquèmia localitzada en altres regions. És important comentar que al voltant d’un 30% dels pacients que sofreixen mal de cap, presenta un quadre mixt de cefalea tensional i migranya.

El tractament més habitual de la cefalea funcional són els analgèsics, que actuen trencant el cercle tensió-dolor, però que tenen l’inconvenient que el seu ús abusiu pot generar un problema de dependència que cronifiqui el mal de cap. Per tot això, cada vegada cobra més força entre els especialistes mèdics l’ús d’antidepressius i tranquil·litzants, que busquen alleujar els efectes emocionals (irritabilitat, tristesa, ansietat i, fins i tot depressió) que solen acompanyar al dolor. Curiosament, aquests últims són els que semblen mostrar una major efectivitat, ja que l’alleujament d’aquests símptomes de caràcter emocional, fa disminuir la percepció subjectiva del dolor.

La migranya amb aura i sense aura:

La classificació efectuada pel Headache Classification Comitee parla de dos tipus de migranya, en funció de la presència o no d’aura. La migranya amb aura es caracteritza per la presència d’un estat inicial pprodòmic o aura, que pot durar fins a una hora, i en el qual el subjecte no sent el dolor, però sí que experimenta un estat de desassossec, marejos, vòmits i alteracions visuals i/o auditives. Durant aquest procés, es produeix una caiguda de la pressió sanguínia en tot el cervell, i una o diverses hores més tard, es desencadena l’atac migranyós, que consisteix en un dolor unilateral, d’intensitat moderada, de caràcter pulsatiu i que s’agreuja amb qualsevol altra activitat física. Aquesta segona fase, s’explicaria per la vasodilatació de les artèries extracranials, que seria causada per la inflamació dels teixits pròxims a aquestes i per l’alliberament de substàncies (bradikina i neurokinina) que també són els causants de la inflamació.

Els fàrmacs utilitzats en el tractament de la migranya busquen inhibir l’acció de les substàncies vasoactives, i reduir l’activitat vasomotora i la inflamació. El propanolol és el que presenta una efectivitat superior i és el més estès. Malgrat aquesta efectivitat, cal tenir en compte que el cost econòmic d’aquest tractament és molt alt, i que a més, actua únicament sobre els símptomes i no sobre els mecanismes del dolor. Si a tot això, li afegim els efectes secundaris que aquest medicament té a escala hepàtica i gastrointestinal, és fàcil d’entendre que cada vegada més, es duguin a terme tractaments conductuals com les tècniques de relaxació muscular i la bioretroalimentació.

Tractament psicològic: entrenament en relaxació muscular i bioretroalimentació:

L’entrenament en relaxació muscular és considerat com una bona elecció terapèutica per al tractament de la cefalea tensional. Amb ella s’aconsegueix reduir de manera significativa el nombre d’episodis, trobant que el 50% dels pacients que la utilitzen experimenten un alleujament notable dels símptomes. Un aspecte essencial en aquesta mena de tècniques és la pràctica a casa, ja que la pràctica diària i l’èxit terapèutic estan estretament relacionats.

Elbiofeedback també ha demostrat la seva efectivitat a l’hora de combatre el mal de cap funcional. El principi bàsic que regeix aquesta tècnica, és que la gent pot aprendre a reconèixer les variables estressants que són la causa de les migranyes, i així, aprendre a controlar aquestes variables. Si el mal de cap comença lentament, es pot arribar a parar l’atac abans que es converteixi en un quadre de migranya. Així, definiríem la bioretroalimentació com “un conjunt de procediments l’objectiu dels quals és possibilitar que, a partir de la informació relativa a la variable fisiològica d’interès, proporcionada a l’individu de manera immediata, puntual, constant i precisa, aquest pugui acabar aconseguint la modificació dels seus valors de manera voluntària, sense precisar la mediació d’instruments químics, mecànics i/o electrònics”. Així doncs, es tracta de tècniques d’autocontrol de les respostes fisiològiques, a través de la informació directa i constant que rep el subjecte sobre la funció que es desitja sotmetre a control voluntari. En el conjunt d’estudis realitzats per Blanchard et al. van arribar a concloure que gairebé el 65% dels pacients tractats, van obtenir millores clíniques significatives.

Tractament dietètic:

El tractament dietètic està especialment indicat per a la migranya per tenir un efecte preventiu. S’ha demostrat que la ingesta d’alguns aliments, pot provocar atacs migranyosos a causa dels efectes vasoactius que tenen. Els principals aliments que caldria reduir o eliminar de la dieta són:

Tots els elements fermentats com a formatges (cabrales, gruyère, camembert, Maó,…), embotits (salami, gossets calents,…) i pans i galetes recentment fets.

Els aliments en escabetx.

Begudes alcohòliques (a partir de dues copes al dia).

Carn de porc (no més de dues vegades per setmana).

Xocolata.

El menjar xinès, per la gran presència de glutamat de sodi.

Faves, cítrics, figues en conserva i plàtans.

Pizza.

Te, cafè o begudes amb cola (no més de tres tasses al dia)

Elaborat a partir de:

Van-der Hofstadt CJ and Quiles MJ. Chronic pain: therapeutic intervention based on psychology. Rev Soc Esp Dolor 2001; 8: 503-510.

Amic, Fernández, Pérez (2003) “Manual de Psicologia de la Salut” Edicions Piràmide

“Tractament profilàctic de la Migranya”. Pontifícia Universitat Javeriana. Facultat de Medicina. Departament de Medicina Preventiva.

The Journal of Headache and Pain.

Revista de Postgrau de la Via Càtedra de Medicina – N° 127 – Maig 2003

Aritz Arozarena
Equip de psicologia – Dependentia

Deixa un comentari