Logo Atlàntida Dependència

Quines són les principals barreres arquitectòniques a la llar?

Una barrera arquitectònica és qualsevol obstacle físic de l’entorn que impedeix o dificulta que una persona es desplaci o faci servir un espai amb autonomia. A casa, les més habituals són les portes de menys de 80 cm, els graons i desnivells, el bany amb banyera, els mobles i endolls a una alçada inadequada, els passadissos estrets i la mala il·luminació. Eliminar-les (rampes, dutxa a ras de terra, portes corredisses, barres de suport) redueix el risc de caigudes i permet continuar vivint a casa.

Quan parlem de barreres arquitectòniques, solem pensar en els espais públics -carrers i places-, en les zones comunes dels edificis plurifamiliars i en el transport públic. Però moltes vegades passem per alt que un dels llocs amb més problemes en aquest sentit és el propi domicili de la persona amb discapacitat o mobilitat reduïda.

Què són les barreres arquitectòniques? S’entén per barrera arquitectònica qualsevol obstacle, físic o no, que impedeix a una persona poder arribar al seu objectiu final. Per exemple, que una persona amb mobilitat reduïda no pugui arribar al botó de l’ascensor, o que una persona cega no tingui a la seva disposició un senyal sonor en un semàfor.

Tipus de barreres arquitectòniques

  • Urbanístiques: als carrers, places i espais públics.
  • A l’edificació: als portals, escales i zones comunes dels edificis.
  • Al transport: als autobusos, al metro o a les estacions.
  • A la comunicació: les que dificulten rebre informació (manca de senyals sonors, visuals o tàctils).
  • A l’habitatge: dins del propi domicili, les que afecten més el dia a dia.

Exemples de barreres arquitectòniques a casa

EstançaBarrera habitualSolució
EntradaGraons, porta estreta, portal sense ascensorRampa, cadira salvaescales, porta de 80 cm o més
Passadissos i portesPas inferior a 80 cm, llindars, girs sense espaiAmpliar obertures, portes corredisses, treure llindars
BanyBanyera, falta de barres, vàter baix, poc espai de girDutxa a ras de terra, barres de suport, alçador de vàter, espai d’1,50 m
CuinaTaulells i armaris alts, focs sense avísMobles més baixos, electrodomèstics amb senyal sonor
DormitoriLlit baix, catifes, poca llum a la nitLlit articulat amb elevador, llums amb sensor
Tota la casaEndolls i interruptors mal situats, terres relliscososRecol·locar mecanismes, terres antilliscants

Portes i passadissos massa estrets

Les llars, quan es construeixen, no estan pensades per a aquesta diversitat de necessitats i sovint són una trampa per a la gent que es mou en cadira de rodes o que pateix de ceguesa, per posar dos exemples. El principal obstacle que troba la gent que va amb cadira de rodes és l’amplada de les portes, començant per la d’entrar a casa o al pis. Aquesta sol ser la més ampla de l’habitatge, però de vegades no compleix els mínims que marca la normativa per considerar-la accessible, que és de 80 centímetres. Les portes entre habitacions solen tenir l’amplada estàndard de 70 centímetres, és a dir que difícilment hi passen molts models de cadires de rodes.

I la situació empitjora amb les portes d’accés als banys, que acostumen a ser una mica més estretes encara. De fet, el bany és l’espai en què ens podem trobar més barreres, com una banyera en comptes d’una dutxa a peu pla i sense mampara. A més, cal tenir en compte que tant el vàter com la pica han d’estar a l’altura adequada per a la gent que va amb cadira de rodes, a més de tenir barres de suport i altres ajudes que es considerin necessàries.

Persona en cadira de rodes davant una porta estreta a casa

L’alçada, una altra barrera a casa

De fet, s’ha de fer un replantejament de tota la casa, per tenir tots els aparells, electrodomèstics, mobles i, fins Ii tot, els endolls i interruptors més avall del que és habitual, perquè l’alçada sol ser una de les principals barreres arquitectòniques quan es va amb cadira. Si la persona viu en una casa amb diverses plantes, l’escala d’accés als pisos superiors s’ha de substituir per un ascensor o instal·lar-hi unes plataformes elevadores elèctriques. El mateix passa amb els graons que hagi abans d’accedir a l’habitatge: en aquest cas, normalment se substitueixen per petites rampes (t’expliquem com fer-ho a adaptar la casa per a persones amb mobilitat reduïda). Amb les portes, la solució sol ser ampliar-les o substituir-les per portes corredisses.

En el cas de les persones cegues o amb baixa visió, és recomanable optar per electrodomèstics que emetin senyals sonors. Molts ja ho fan, però encara hi ha models de vitroceràmica, per exemple, que no fan cap soroll quan els engegues. També pot ser una bona idea, si és necessari, protegir alguns cantells perillosos, per evitar cops i ferides. I convé retirar les catifes, una de les causes principals de caigudes en la gent gran.

Què diu la normativa a Catalunya?

La Llei 13/2014 d’accessibilitat de Catalunya obliga que els espais públics i els edificis nous siguin accessibles i fixa mesures com l’amplada mínima de pas. En els habitatges existents, l’adaptació depèn del propietari, però hi ha ajuts públics per fer-la, i les obres d’accessibilitat a les zones comunes de l’edifici tenen un règim favorable al Codi civil de Catalunya.

A Atlàntida Dependència valorem el domicili i t’assessorem sobre productes de suport i adaptacions. Demana una valoració.

Preguntes freqüents sobre barreres arquitectòniques

Article validat per:
Quique Gómez, director d'Atlàntida Dependencia
Categories:
Comparteix aquest article:
També podria agradar-te