Logo Atlàntida Dependència

Prevenció de caigudes en la gent gran: factors de risc, conseqüències i consells

Cada any cau aproximadament un terç de les persones de més de 65 anys, i les caigudes són una de les principals causes de fractures i de pèrdua d’autonomia. Es deuen a factors de la persona (debilitat muscular, problemes d’equilibri o de vista, alguns medicaments) i de l’entorn (catifes, bany sense adaptar, poca llum). Es prevenen amb exercici de força i equilibri, revisió de la medicació i la vista, un calçat adequat, l’adaptació de la casa i, si la persona viu sola, teleassistència amb detector de caigudes.

Les caigudes són la causa principal de lesions en persones de més de 65 anys. Segons l’Organització Mundial de la Salut, entre un 28 % i un 35 % de les persones de més de 65 anys cau almenys un cop l’any, però moltes caigudes es poden prevenir.

Cada cop més persones viuen fins als 80 o els 90 anys. Les persones d’edat avançada són més vulnerables que d’altres a les lesions per caigudes, sobretot dins de casa. Les conseqüències d’una lesió per caiguda accidental poden ser més greus del que es creu i poden reduir de manera considerable la qualitat de vida de la persona.

A Europa, actualment, les caigudes són la causa principal de lesió a partir dels 65 anys.

Les lesions són una causa molt important de discapacitat a llarg termini i tenen un impacte profund en la vida dels familiars i els cuidadors. N’hi ha algunes, com ara les fractures de maluc, que són greus.

Factors de risc de les caigudes

L’edat és el factor de risc més important de les lesions. D’aquesta manera, cada any cau aproximadament un 30 % de les persones de més de 65 anys, i la proporció augmenta amb l’edat.

D’altra banda, la meitat de la gent gran que cau ho fa més d’una vegada. I els antecedents de caigudes són un altre factor que s’ha de tenir en compte si es pateixen lesions noves per caiguda.

Però, a més de l’edat i la reincidència en els accidents, les caigudes poden ser causades per discapacitats físiques que limiten la mobilitat o l’equilibri, riscos de l’entorn o situacions potencialment perilloses. Entre els factors més habituals, destaquen:

  • Viure sol
  • Determinats medicaments
  • Baixades de tensió en aixecar-se i urgència per orinar a la nit
  • Malaltia crònica
  • Depressió
  • Artritis
  • Mancances nutricionals
  • Falta de vitamina D
  • Deteriorament cognitiu
  • Desorientació
  • Por de caure
  • Alteració de la marxa
  • Certes malalties, com ara la demència o el Parkinson
  • Problemes als peus
  • Infeccions
  • Trastorns visuals
  • Calçat o roba inadequats
  • Poca il·luminació
  • Cables elèctrics o allargadors
  • Sacsejades al transport públic a l’hora de pujar o baixar
  • Voreres irregulars o vorades trencades
  • Terres relliscosos
  • Estores mal fixades…
Caiguda d’una persona gran a casa

Quines conseqüències té una caiguda?

Entre les conseqüències més freqüents de patir una caiguda accidental, destaquen:

  • Redueixen la mobilitat
  • Causen immobilització
  • Disminueixen la qualitat de vida
  • Augmenten la dependència
  • Disminueixen l’autonomia
  • Ocasionen fractures d’ossos
  • Ocasionen intervencions quirúrgiques
  • Provoquen lesions importants
  • Augmenten l’hospitalització
  • Augmenten la mortalitat
  • Generen por de tornar a caure (síndrome postcaiguda), que fa que la persona es mogui menys i perdi força

Hi ha senyals d’alerta abans d’una caiguda?

No tota la gent gran que pateix una caiguda presenta símptomes. Depèn de cada cas. Quan el risc ve determinat per l’entorn, com ara una vorera trencada, o una situació perillosa, no hi ha símptomes.

En canvi, si una caiguda és causada per un problema físic, es poden notar alguns senyals abans de caure, com ara marejos o batecs del cor irregulars.

Com prevenir les caigudes en la gent gran

Gran part de les caigudes es pot prevenir augmentant la conscienciació de la gent gran i modificant-ne alguns dels comportaments. És important fer exercici de manera habitual i posar el focus en l’entorn habitual per poder-lo adaptar.

Entre els factors que poden ajudar a prevenir una caiguda accidental hi ha:

  • Activitat física regular i entrenament de l’equilibri: l’exercici enforteix els músculs i millora l’equilibri i la coordinació.
  • Alimentació adequada i equilibrada: la dieta ha de contenir quantitats elevades de calci i vitamina D per disminuir el risc de fractures òssies; els suplements, només si els indica el metge.
  • Revisió i actualització de la medicació: revisar amb el metge si els medicaments que es prenen poden provocar somnolència o mareig o si tenen efectes adversos.
  • Revisió de la visió.
  • Revisió dels peus i el calçat.
  • Adaptació de la casa a les necessitats i prendre certes precaucions, com ara no tancar la porta del bany, fer servir una cadira de dutxa o aixecar-se del llit amb compte després d’haver-hi estar estirat.
  • Fer servir productes de suport, com ara bastons o caminadors, que augmenten la base de suport.
  • Teleassistència amb detector de caigudes per a les persones que viuen soles (botó vermell).

Què fer si una persona gran cau

  1. No aixecar-la de pressa. Primer, comprovar si està conscient, si li fa mal alguna cosa i si pot moure braços i cames.
  2. Trucar al 112 si hi ha dolor intens, un cop al cap, sagnat, confusió o no es pot moure.
  3. Si no hi ha lesió, ajudar-la a posar-se de costat, de quatre grapes i a incorporar-se recolzant-se en una cadira ferma.
  4. Avisar el metge encara que sembli que no ha passat res: una caiguda pot ser el símptoma d’un altre problema.
  5. Revisar la causa i adaptar el que calgui perquè no es repeteixi.

A Atlàntida Dependència comptem amb fisioterapeutes, terapeutes ocupacionals i ajuda a domicili per acompanyar la persona en el seu dia a dia i reduir el risc de caigudes. Demana una valoració.

Equip de Fisioteràpia d’Atlàntida Dependència

Preguntes freqüents sobre les caigudes en la gent gran

Article validat per:
Quique Gómez, director d'Atlàntida Dependencia
Categories:
Comparteix aquest article:
També podria agradar-te