Una barrera arquitectònica és qualsevol obstacle físic de l’entorn que impedeix o dificulta que una persona es desplaci o faci servir un espai amb autonomia. A casa, les més habituals són les portes de menys de 80 cm, els graons i desnivells, el bany amb banyera, els mobles i endolls a una alçada inadequada, els passadissos estrets i la mala il·luminació. Eliminar-les (rampes, dutxa a ras de terra, portes corredisses, barres de suport) redueix el risc de caigudes i permet continuar vivint a casa.
Quan parlem de barreres arquitectòniques, solem pensar en els espais públics -carrers i places-, en les zones comunes dels edificis plurifamiliars i en el transport públic. Però moltes vegades passem per alt que un dels llocs amb més problemes en aquest sentit és el propi domicili de la persona amb discapacitat o mobilitat reduïda.
Què són les barreres arquitectòniques? S’entén per barrera arquitectònica qualsevol obstacle, físic o no, que impedeix a una persona poder arribar al seu objectiu final. Per exemple, que una persona amb mobilitat reduïda no pugui arribar al botó de l’ascensor, o que una persona cega no tingui a la seva disposició un senyal sonor en un semàfor.
| Estança | Barrera habitual | Solució |
| Entrada | Graons, porta estreta, portal sense ascensor | Rampa, cadira salvaescales, porta de 80 cm o més |
| Passadissos i portes | Pas inferior a 80 cm, llindars, girs sense espai | Ampliar obertures, portes corredisses, treure llindars |
| Bany | Banyera, falta de barres, vàter baix, poc espai de gir | Dutxa a ras de terra, barres de suport, alçador de vàter, espai d’1,50 m |
| Cuina | Taulells i armaris alts, focs sense avís | Mobles més baixos, electrodomèstics amb senyal sonor |
| Dormitori | Llit baix, catifes, poca llum a la nit | Llit articulat amb elevador, llums amb sensor |
| Tota la casa | Endolls i interruptors mal situats, terres relliscosos | Recol·locar mecanismes, terres antilliscants |
Les llars, quan es construeixen, no estan pensades per a aquesta diversitat de necessitats i sovint són una trampa per a la gent que es mou en cadira de rodes o que pateix de ceguesa, per posar dos exemples. El principal obstacle que troba la gent que va amb cadira de rodes és l’amplada de les portes, començant per la d’entrar a casa o al pis. Aquesta sol ser la més ampla de l’habitatge, però de vegades no compleix els mínims que marca la normativa per considerar-la accessible, que és de 80 centímetres. Les portes entre habitacions solen tenir l’amplada estàndard de 70 centímetres, és a dir que difícilment hi passen molts models de cadires de rodes.
I la situació empitjora amb les portes d’accés als banys, que acostumen a ser una mica més estretes encara. De fet, el bany és l’espai en què ens podem trobar més barreres, com una banyera en comptes d’una dutxa a peu pla i sense mampara. A més, cal tenir en compte que tant el vàter com la pica han d’estar a l’altura adequada per a la gent que va amb cadira de rodes, a més de tenir barres de suport i altres ajudes que es considerin necessàries.
De fet, s’ha de fer un replantejament de tota la casa, per tenir tots els aparells, electrodomèstics, mobles i, fins Ii tot, els endolls i interruptors més avall del que és habitual, perquè l’alçada sol ser una de les principals barreres arquitectòniques quan es va amb cadira. Si la persona viu en una casa amb diverses plantes, l’escala d’accés als pisos superiors s’ha de substituir per un ascensor o instal·lar-hi unes plataformes elevadores elèctriques. El mateix passa amb els graons que hagi abans d’accedir a l’habitatge: en aquest cas, normalment se substitueixen per petites rampes (t’expliquem com fer-ho a adaptar la casa per a persones amb mobilitat reduïda). Amb les portes, la solució sol ser ampliar-les o substituir-les per portes corredisses.
En el cas de les persones cegues o amb baixa visió, és recomanable optar per electrodomèstics que emetin senyals sonors. Molts ja ho fan, però encara hi ha models de vitroceràmica, per exemple, que no fan cap soroll quan els engegues. També pot ser una bona idea, si és necessari, protegir alguns cantells perillosos, per evitar cops i ferides. I convé retirar les catifes, una de les causes principals de caigudes en la gent gran.
La Llei 13/2014 d’accessibilitat de Catalunya obliga que els espais públics i els edificis nous siguin accessibles i fixa mesures com l’amplada mínima de pas. En els habitatges existents, l’adaptació depèn del propietari, però hi ha ajuts públics per fer-la, i les obres d’accessibilitat a les zones comunes de l’edifici tenen un règim favorable al Codi civil de Catalunya.
A Atlàntida Dependència valorem el domicili i t’assessorem sobre productes de suport i adaptacions. Demana una valoració.
