Popularment, se solen confondre els termes discapacitat i incapacitat laboral. La realitat és que hi ha diferències notables entre ambdós conceptes des del punt de vista social i legislatiu.

És freqüent que la societat confongui els termes discapacitat i incapacitat. Tots dos fan referència a lesions o malalties que limiten la vida d’una persona, però, en realitat, es poden observar diferències socials substancials, i fins i tot legislatives, que és important conèixer.

Una altra cosa: no són termes excloents. Així, doncs, una persona pot tenir una discapacitat però no tenir una incapacitat, i a l’inrevés. Per exemple, un treballador amb una depressió crònica no té cap grau de discapacitat, però en canvi pot tenir una incapacitat permanent.

Què és la discapacitat?

Es calcula que, al món, un 15% de la població viu amb alguna discapacitat funcional. Des del 2006, la Convenció sobre els drets de les persones amb discapacitat vetlla per garantir els seus drets i empoderar les persones amb discapacitat.

Però què és la discapacitat? S’entén com la falta de capacitats concretes per fer activitats normals en el dia a dia. És a dir, una persona amb discapacitat presenta limitacions per desenvolupar tasques quotidianes a causa d’una deficiència o una minusvalidesa física, psíquica o sensorial.

Per tal que aquesta discapacitat es reconegui legalment, s’ha de tenir un grau del 33% o superior i obtenir el certificat de discapacitat. Aquest document no atorga el dret de percebre prestacions econòmiques, excepte si el grau és superior al 65%, però sí que comporta una sèrie d’avantatges socials i fiscals.

Alguns dels beneficis del certificat de discapacitat són reduccions en l’impost sobre la renda i descomptes en el transport públic, a més de disposar, per exemple, de places garantides a l’hora d’accedir a oposicions.

Què és una incapacitat laboral?

En canvi, la incapacitat temporal té lloc quan un treballador no pot desenvolupar la seva feina habitual de manera puntual o definitiva i necessita assistència mèdica. Col·loquialment, es coneix com a baixa mèdica.

Es tracta, doncs, d’una incapacitat que fa referència a l’entorn laboral i pot ser conseqüència d’una malaltia o un accident. En funció del temps en què la persona estigui impedida, la incapacitat laboral es mesura en graus. Pot ser temporal, permanent parcial, permanent total o permanent absoluta.

La incapacitat permanent la declara l’Institut Nacional de la Seguretat Social (INSS), que valora la limitació de la persona per fer qualsevol activitat laboral de manera definitiva.

Si, a més, es compleixen certs requisits, la persona amb incapacitat laboral tindrà dret a rebre una pensió pel fet de no poder desenvolupar la seva professió amb normalitat.

Quines són les diferències entre discapacitat i incapacitat laboral?

A grans trets, la discapacitat mesura com una patologia afecta en la vida diària, mentre que la incapacitat es basa en com afecten les malalties o els accidents en l’àmbit laboral.

En resum, aquestes són les diferències principals entre els dos conceptes:

• La discapacitat es mesura en percentatges –el mínim legal és del 33%– i la incapacitat en diferents graus.
• La discapacitat la reconeix l’òrgan social competent de cada comunitat autònoma, mentre que la incapacitat depèn de l’INSS. És a dir, la discapacitat la regula cada comunitat i la incapacitat, l’Estat.
• La discapacitat no limita la persona en l’àmbit laboral. De fet, la contractació de persones amb alguna discapacitat per part d’empreses, entitats i administracions segueix en alça. Contràriament, els treballadors amb incapacitat estan en situació de baixa laboral.
• Amb incapacitat permanent es pot percebre una pensió. En canvi, la discapacitat –excepte quan és superior al 65% i la persona no supera certs ingressos– no implica el dret de percebre prestacions econòmiques.

Per assegurar el benestar de persones amb algun tipus de discapacitat o incapacitat, és important rebre l’ajuda i l’assessorament d’entitats com Atlàntida Dependencia, que des del 2000 treballa per fer més fàcil la vida de persones amb dependència de totes les edats. Tot gràcies al respecte per la diversitat i el tracte humà dels professionals.