L’ennuegament és la tercera causa de mort no natural a Espanya. Si passa, s’ha de saber com reaccionar i fer-ho de la manera més ràpida possible. En cas contrari, es poden produir lesions irreversibles o fins i tot la mort per asfíxia de la persona afectada.

Saber quins mètodes són efectius i quins no (fins i tot conèixer els comportaments que poden ser perillosos) en casos d’ennuegament ens pot salvar la vida o la de la persona a qui intentem socórrer.

Quan es produeix un ennuegament

L’ennuegament es produeix quan un aliment o un objecte queda encallat a la gola o la tràquea, bloquejant les vies respiratòries. La primera reacció del cos per expulsar-lo és la tos, però, si el que està obstruint el conducte és massa gros, pot quedar encaixat en algun punt de la laringe.

És fonamental saber com actuar en aquest tipus de situacions i no perdre temps pensant què hem de fer, ja que, mentre l’aliment o el cos estrany estiguin obstruint la respiració, l’oxigen no arriba ni als pulmons ni al cervell, provocant asfíxia. Com a conseqüència, la persona ennuegada pot quedar inconscient, patir una aturada cardiorespiratòria i, fins i tot, morir.

Si veiem que algú s’ha ennuegat, el primer que s’ha de fer és valorar el seu estat. Si pot parlar, vol dir que la via aèria només està bloquejada parcialment. En cas de no respondre, s’ha d’actuar immediatament fent servir la pràctica més correcta: la maniobra d’Heimlich.

La maniobra d’Heimlich

També anomenada compressió abdominal, aquesta maniobra és el procediment de primers auxilis més efectiu a l’hora d’ajudar una persona que s’està asfixiant a causa d’una ennuegada. Consisteix a abraçar la persona per darrere i pressionar cap a l’abdomen i cap amunt, provocant que el diafragma s’elevi i l’aire dels pulmons s’expulsi de manera brusca en forma de tos amb prou força per projectar l’aliment o l’objecte que obstrueix les vies. Tot i això, el procediment varia segons la persona ennuegada:

• Adults: per fer la maniobra, el subjecte ha d’estar dret. L’hem d’abraçar per l’esquena amb tots dos braços, pressionant amb una mà tancada i amb l’altra cobrint la primera. Hem de recolzar el puny sobre l’abdomen i pressionar cap al centre de l’estómac, just per sota de les costelles.

• Persones inconscients: si la persona que s’està ofegant està inconscient i estirada a terra, hem de pressionar-li la boca de l’estómac amb totes dues mans just sota la punta de l’estern, per evitar danyar-li el fetge o la melsa.

• Nadons i nens de menys d’un any: no s’aconsella fer la maniobra d’Heimlich, ja que és un procediment que pot ser massa agressiu. Hem d’aguantar l’infant de cap per avall, amb el cap inclinat en un angle de 45º, recolzat a l’avantbraç i subjectant-lo bé per la barbeta, de manera que el cap li quedi més baix que el tronc, però no flexionat. Li hem de donar uns quants cops entre els omòplats i, si amb la sisena maniobra no respira, l’hem de girar, recolzar-lo sobre una superfície rígida i empènyer amb totes dues mans (una sobre l’altra) en direcció al tòrax, pressionant entre l’estern i el melic.

• Embarassades i persones amb obesitat: per tal que la maniobra sigui efectiva, li hem de col·locar els braços al voltant del tòrax i pressionar la caixa toràcica, i no sobre l’abdomen.

Consells útils per evitar ennuegar-se

• La fruita seca, les crispetes, els caramels, certs tipus de carn, el pernil salat o els calamars són alguns dels aliments més perillosos, ja que causen el nombre més elevat d’ennuegaments. Cal menjar-se’ls a poc a poc i tranquil·lament. Els infants han de tenir una cura especial a l’hora d’ingerir-los, i cal evitar que ho facin mentre juguen o corren.

• Les persones amb dentadura postissa han d’anar amb molt de compte a l’hora de mastegar i empassar. I és que un aliment sòlid –per exemple, un tros de carn o una verdura dura– que no s’ha mastegat prou fa que el bol alimentari tingui una consistència difícil d’empassar i pot quedar atrapat a la tràquea o a l’esòfag, provocant l’ennuegada.

• És molt important, encara que sigui obvi, evitar riure o parlar mentre mengem.

• Reduir el consum de begudes alcohòliques abans i durant el menjar. Amb això evitarem alterar la deglució i disminuirem el risc d’ennuegar-nos.

• Si la persona ennuegada pot respirar, cal deixar que tussi perquè intenti resoldre el problema per si sola.

• No s’ha d’intentar extreure l’aliment o l’objecte amb els dits (tret que s’estigui molt segur de poder-ho fer fàcilment), ja que es pot empènyer més endins.

• És vital preveure un trasllat urgent a l’hospital si calgués, procurant evitar moviments bruscos que poguessin empitjorar la situació de l’afectat.

Moltes vegades, l’ennuegament es produeix per haver-se empassat mossos massa grossos o abundants, que s’han mastegat malament. Saber com actuar i conèixer alguns dels procediments més pràctics i eficaços és clau per salvar la persona afectada.

Dr. Carles Rabassa
Director Mèdic d’Atlàntida