Segons l’Organització Mundial de la Salut (OMS), el maltractament a la gent gran és un acte, únic o repetit, que causa dany o patiment a qui el pateix, incloent-hi també la manca de mesures apropiades per evitar altres danys, que es produeix una relació basada en la confiança i constitueix una violació dels drets humans.

Tipus de violència cap a la gent gran

• Maltractament físic: causar dolor o lesions, exercir coerció física o restringir la llibertat de moviments mitjançant la força o l’ús de drogues.
• Maltractament psicològic: infligir ansietat, angoixa, pena, por o indefensió a través del llenguatge verbal o no verbal. Aquí també s’hi inclou la infantilització i sobreprotecció, que poden fer que la persona gran se senti insultada, deprimida i desmoralitzada.
• Abús econòmic o material: explotar una persona gran o fer ús dels seus fons o recursos de manera il·lícita o indeguda.
• Abús sexual: mantenir contacte sexual no consentit de qualsevol tipus amb una persona gran.
• Maltractament farmacològic: utilitzar de forma inadequada o desproporcionada fàrmacs, poden ser amb l’objectiu de sedar la persona o calmar-la. També s’hi inclou la negació de donar tractament farmacològic.
• Negligència o abandó: negar-se a complir amb l’obligació d’atendre una persona gran o, directament, no atendre-la, ja sigui per distracció o amb la intenció de provocar-li algun patiment físic o emocional.
• Maltractament institucional: inclou qualsevol legislació, programa, procediment, actuació o omissió per part dels poders públics o privats, com també actuacions o omissions individuals per part dels professionals que comportin patiment cap a la persona gran.

Per què es dóna aquesta violència?

Podríem dir que la base que sustenta aquesta violència és l’edatisme, que fa referència a la manera de pensar, sentir i actuar respecte dels altres per raó de l’edat. És a dir, serien els estereotips, els prejudicis i la discriminació relacionats amb l’edat. Aquest, encara que afecta a  tots en totes les etapes vitals, a la vellesa es fa més notori, en ser vista generalment com a negativa i no desitjable, fent que s’invisibilitzin els aspectes positius. Així, aquest edatisme fa que les persones grans siguin vistes com a fràgils, dependents, febles i incapaços de fer segons quines tasques o complir segons quins rols, cosa que augmenta les probabilitats de discriminació i violència cap a aquesta població.

Segons l’OMS, el 15,7% de les persones de 60 anys i més són víctimes d’abús, tot i que cal tenir en compte que aquesta xifra no reflecteix la situació real del problema perquè moltes persones no denuncien o no tenen la possibilitat de fer-ho. En el cas de les dones, les probabilitats de patir la violència són més altes. Les dones tenen una esperança de vida més gran que els homes, però també una qualitat de vida pitjor, amb més risc de pobresa, solitud i abandonament. En general, és un tipus de violència basada en relacions de poder i en prejudicis socials i culturals.

Conseqüències d’aquesta violència

• Conseqüències físiques: lesions i ruptures d’ossos, cremades, hematomes, talls i marques, desnutrició o deshidratació, poca higiene…
• Conseqüències psicològiques: indefensió, impotència, depressió, ansietat, por, deteriorament cognitiu, estrès postraumàtic, culpa, vergonya.
• Conseqüències financeres: ruïna, pèrdua de béns, estalvis o objectes amb valor econòmic.
• Conseqüències socials: pèrdua de relacions socials, manca de suport, aïllament.

Els efectes de la violència envers les persones grans es veuen exacerbats a causa del procés d’envelliment mateix, que pot anar acompanyat de malalties o algun nivell de dependència. En aquests casos és més difícil escapar-se d’aquestes situacions i demanar ajuda. A més, sovint, les persones que exerceixen aquesta violència són els propis familiars de la persona gran i sol tenir lloc al seu propi domicili, així, les probabilitats de poder o saber com sortir d’aquesta situació són menors. També és comú que es donin relacions d’interdependència on la persona gran depèn de les cures del familiar i, alhora, el familiar depèn de la persona gran (per exemple, per l’allotjament o els diners).

Prevenció i solucions

El primer pas per acabar amb aquesta violència és identificar els estereotips, prejudicis i actituds negatives associats a la vellesa i eliminar-los. Per això són necessàries polítiques i programes dirigits tant a la població general com als professionals i familiars que tenen contacte i treballen amb gent gran, per sensibilitzar i educar sobre el tema, posant èmfasi en els aspectes positius de la vellesa i les oportunitats que la jubilació atorga. També és oportú que es posin en marxa intervencions sobre els casos de dependència i aïllament social per tal de proporcionar a aquestes persones el suport social i comunitari necessari. Així mateix, són necessaris els telèfons d’assistència i allotjaments d’emergència que garanteixin que les persones grans que pateixen violència o les seves famílies poden comunicar i denunciar la situació i fugir-ne. En darrer lloc, podria ajudar implementar serveis que alleugin la càrrega de la cura als familiars, així com programes d’administració dels diners dirigits a persones grans.

Natalia Carbonell, equip de Psicologia de Dependentia