Quan comencem a perdre autonomia, tenir l’ajuda necessària per afrontar el dia a dia esdevé una qüestió fonamental. El reconeixement del grau de dependència es converteix en una via de suport per a les persones que no tenen una xarxa d’acompanyament personal i no disposen dels recursos econòmics necessaris per a ajudes tècniques.
Si estàs llegint això, potser sents que l’autonomia se t’escapa i necessites suport en el dia a dia, o potser algú de la teva família ha començat a necessitar suport i estàs sostenint totes les cures. O potser ets un amic / una amiga, un veí / una veïna o algú proper que s’ha adonat que a algú proper li aniria bé una ajuda i no sap per on començar o quins passos ha de seguir.
La Llei de dependència reconeix un dret, però el camí per exercir-lo és llarg i està ple de papers. A Atlàntida Dependència, tot el nostre equip t’acompanya en cada pas del procés, per això en aquesta guia t’expliquem com se sol·licita aquesta ajuda, què pots esperar en cada fase i què pots fer des del primer dia per tal d’estar ben atès a casa.
La dependència és un estat en el qual una persona, sigui per edat, malaltia o alguna discapacitat, requereix l’atenció i l’ajuda d’una altra persona per dur a terme activitats bàsiques, com ara dutxar-se, passejar o menjar.
Algunes de les causes principals de dependència són les malalties neurodegeneratives, les seqüeles d’un accident, una discapacitat o el mateix envelliment, que limita l’autonomia. Però la dependència no entén d’edat i pot aparèixer en qualsevol moment, des de la infància fins a la vellesa.
El dret a rebre ajuda assistencial o econòmica en aquests casos existeix, però exercir-lo no sempre és fàcil. Al tancament de maig del 2026, unes 265.503 persones esperaven a les llistes de sol·licitud de dependència: el 41,5% una valoració i el 58,2% les prestacions o els serveis que ja els havien reconegut. Això es deu, principalment, als tràmits que s’han de completar per tancar la sol·licitud, i que moltes vegades allarguen el procés més del que es voldria. Qui arriba informat i amb la documentació en ordre acostuma a avançar abans.
La Llei de dependència estableix tradicionalment tres graus diferents de dependència, que poden ser permanents o temporals i que es poden revisar si la situació de la persona canvia. Des d’octubre del 2025, també hi ha un quart nivell, el grau III+.
En qualsevol cas, l’assignació d’un dels quatre graus depèn de la valoració tècnica que es faci en examinar cada pacient. Cada cas és únic i s’avalua de manera individualitzada.
El primer pas és anar al centre de salut habitual o als Serveis Socials municipals per poder posar en marxa el procés de sol·licitud i informar-te dels passos següents que cal fer. Durant el procés has de tenir en compte tres qüestions:
La sol·licitud de la Llei de dependència la pot tramitar directament la persona dependent, però també un familiar, el representant legal o l’administració pública mateix, a través dels treballadors socials. Si algú actua en nom de la persona, n’haurà d’acreditar la representació.
A l’hora de presentar la sol·licitud, cal emplenar un formulari i adjuntar algunes dades personals i administratives, a més d’un informe mèdic específic on es concreti la dependència i el nivell. Se sol demanar també la certificació de les dades bancàries de la persona dependent i, tot i que no és obligatòria, es recomana presentar la declaració responsable que permet calcular la capacitat econòmica.
Després de presentar la sol·licitud i la documentació necessària, l’administració pública es posarà en contacte amb la persona dependent per fixar un dia i fer una valoració al seu domicili habitual o on estigui ingressada.
Aquesta visita permet elaborar un pla individual d’atenció (PIA) i serveix per determinar els serveis i les prestacions corresponents al sol·licitant en funció del grau de dependència.
Ara que ja hem establert tots els requisits, et concretem el recorregut real, amb les particularitats de Catalunya, on Atlàntida Dependència té la seu. En altres comunitats, l’esquema és el mateix, però canvien els organismes, els formularis i els terminis, així que et recomanem que ho consultis amb un professional o als lloc web oficials.
1. Parla amb el teu treballador social del CAP o de l’ajuntament.
2. Reuneix la documentació: formulari de sol·licitud, DNI o NIE, certificat d’empadronament, informe de salut amb els diagnòstics recents (l’emet el centre sanitari de referència), certificació bancària i declaració responsable.
3. Presenta la sol·licitud. A Catalunya, el tràmit de reconeixement de la situació de dependència es troba a tramits.gencat, amb opcions diferenciades per sol·licitar el reconeixement o la revisió, el grau III+, recórrer la resolució o demanar el trasllat d’expedient entre comunitats. També es pot fer presencialment als Serveis Socials. Guarda sempre el justificant de registre.
4. Rep la visita de valoració. Un equip del servei de valoració es posarà en contacte amb tu per concertar una cita al domicili habitual de la persona o al centre on resideixi, i aplicarà el barem de valoració de la dependència (BVD).
5. Resolució del grau. Rebràs la resolució que reconeix el grau o no. És imprescindible per accedir a qualsevol servei o prestació.
6. Elaboració del PIA. El treballador / la treballadora social s’entrevista amb la família per tal de definir quins serveis o prestacions corresponen: ajuda a domicili, teleassistència, centre de dia, residència o prestació econòmica. Aquí es decideix el recurs concret, i per això s’hi ha d’arribar amb les idees clares.
7. Resolució del PIA i posada en marxa. Amb el PIA aprovat, el servei s’activa o es comença a cobrar la prestació. En aquest punt, moltes famílies necessiten ajuda per triar el servei acreditat, gestionar els tràmits amb el proveïdor i justificar l’ajuda correctament. En aquest pas, et podràs posar en contacte amb Atlàntida, com a entitat acreditada, per tal de posar en marxa el servei sol·licitat o informar-te de les opcions que tenim disponibles.
Prefereixes no fer-ho sola o sol? Des d’Atlàntida et podem acompanyar en tot el procés. Truca’ns al 93 434 28 30.
Algunes de les prestacions que ofereix la Llei de la dependència, i que oferim des del Grup Atlàntida, són:
No tots els serveis es concedeixen a tots els graus, i l’assignació concreta es decideix en el PIA. La prevenció i la promoció de l’autonomia busca mantenir les capacitats i endarrerir el deteriorament. La teleassistència connecta la persona amb una central d’atenció les 24 hores per avisar davant de qualsevol emergència. El servei d’atenció domiciliària porta el suport professional a la llar. Els centres de dia ofereixen atenció durant el dia amb tornada a casa a la nit. I els serveis residencials són l’opció quan l’atenció a casa deixa de ser suficient. Si dubtes de quin triar, potser et pot ajudar la nostra comparativa entre teleassistència, ajuda a domicili o residència.
Cuidar un ésser estimat requereix temps, dedicació i energia. Per això, el servei d’atenció domiciliària no tan sols dona suport a la persona usuària perquè mantingui l’autonomia a la llar, sinó que es converteix en un suport vital per a la família i els cuidadors. Aquest és un dels serveis que presta la Llei de dependència, i les activitats a domicili principals que ofereix són:
Més enllà de l’ajuda pràctica, el nostre servei aporta companyia, rutina i seguretat a casa, alleujant la sobrecàrrega dels cuidadors i garantint l’atenció personalitzada a cada situació.
La Llei de la dependència inclou diverses ajudes econòmiques. Una de les principals és la prestació econòmica vinculada al servei (PEV), que contribueix a sufragar les despeses de contractació d’una empresa acreditada que garanteixi el benestar i l’autonomia de la persona dependent. S’hi suma la prestació econòmica d’assistència personal (PEAP), que finança la contractació d’un assistent personal, i la prestació per cures en l’entorn familiar.
La quantitat d’aquestes ajudes ve marcada pel grau de dependència i per altres factors, com ara la capacitat econòmica, la dedicació horària, el tipus de cures necessàries i la comunitat autònoma.
Cuando te reconocen un grado, el PIA puede asignarte una de estas dos vías, que responden a las distintas necesidades y estilos de vida de cada persona:
| Servei públic (o concertat) | Prestació econòmica vinculada (PEV) | |
| Què reps | El propi servei (SAD, centre de dia, residència), gestionat per l’administració | Una quantitat de diners per pagar un servei privat acreditat (un import econòmic triant el tram d’hores segons el grau assignat per a un servei d’un centre concertat) |
| Qui ho presta | L’administració o l’entitat amb la qual té conveni | Tu tries el proveïdor acreditat (l’empresa SAD/centre de dia o residència acreditada, però trieu si només enfoquem a SAD) |
| Quan es concedeix | Quan hi ha plaça o servei disponible | Quan no hi ha servei públic disponible, o segons el que fixi la teva comunitat o mentre estàs en llista d’espera per a una plaça pública |
| Marge d’elecció | Els horaris i el proveïdor els assigna el sistema | Tries empresa acreditada, horaris i tipus de suport |
| Què has de fer | Esperar l’assignació i adaptar-te al que ofereixin | Contractar el servei i justificar la despesa davant l’administració (sol·licitar informació i pressupost, i presentar-lo a l’administració o al treballador social / a la treballadora social per poder fer les gestions internes amb l’empresa seleccionada) |
| Copagament | N’hi sol haver, segons la teva capacitat econòmica | La quantia depèn del tram econòmic que triïs segons el grau i la teva capacitat econòmica |
Des de l’1 de juliol del 2026, el Reial decret llei 17/2026 fixa el nivell mínim de protecció, que l’Estat garanteix en 660 euros al mes per al grau III, 260 per al grau II, 90 per al grau I i 4.930 per al grau III+.
Aquestes xifres no són el que cobra cada persona, són l’aportació mínima de l’Estat a les comunitats autònomes per cada beneficiari. El que rep una família, o el copagament que paga, depèn del grau, de la capacitat econòmica, del tipus de prestació i de la comunitat. Per això convé que algú revisi el teu cas concret.
La dependència afecta a tota la família, no només a qui necessita ajuda, i una bona atenció a casa pot canviar el dia a dia de tothom.
A Atlàntida Dependència disposem d’un conjunt de serveis d’atenció domiciliària i assistència personalitzada, destinats tant a persones grans com malaltes, accidentades o amb discapacitat. T’acompanyem des del primer pas orientant-te en els tràmits, valorant quin tipus de suport necessita el teu familiar i posant en marxa l’atenció a domicili mentre arriba la resolució.
La llei marca un màxim de sis mesos, però a la pràctica el temps mitjà des de la sol·licitud fins a la resolució era de 320 dies, al tancament de maig del 2026, amb grans diferències entre comunitats. La reforma que es va aprovar al setembre preveu reduir el termini màxim a tres mesos, quan entri en vigor.
Una denegació no tanca la porta. Llegeix amb calma el motiu, recorre dins el termini, si creus que hi ha un error, o demana una revisió de grau amb informes actualitzats, si la situació empitjora. Mentrestant, la teleassistència, els Serveis Socials municipals i l’ajuda a domicili privada continuen disponibles, i a Atlàntida Dependència et podem orientar sense compromís.
Ve algú a valorar el meu familiar a casa o l’hem de portar nosaltres a alguna oficina?
L’avaluador (que sol ser un professional sociosanitari) anirà a l’habitatge habitual del sol·licitant. L’objectiu de fer-ho allà és aplicar el barem de valoració de la dependència (BVD) observant com es desenvolupa en el seu entorn real i quotidià. L’únic cas en què no van a casa és si el teu familiar està ingressat de manera permanent en un centre residencial o hospitalari; en aquest supòsit, la visita es fa en aquest centre.
Si contractem Atlàntida Dependència de forma privada, vosaltres us encarregueu de fer el canvi de paperassa a la PEV quan arribi la carta de la Generalitat?
Com a entitat privada, a Atlàntida Dependència us ajudem i us assessorem en tota la gestió, però no podem signar ni presentar els documents legals en nom vostre davant de la Generalitat. Aquest canvi de paperassa final l’ha d’autoritzar i signar directament la família o el tutor legal de l’usuari. Així i tot, sí que us prepararem i us donarem tota la documentació del servei que us demanarà l’administració.
Les auxiliars d’atenció domiciliària tenen titulació i formació adequada?
Sí, absolutament. A Atlàntida Dependència, totes les nostres auxiliars d’atenció domiciliària tenen titulació oficial i la formació requerida per la normativa vigent. A més, tot el nostre equip participa de forma periòdica en programes de formació continuada.
