L’envelliment de la població i l’augment de malalties cròniques fan que cada vegada més persones hagin d’assumir el rol de cuidador. Tot i això, les tasques de cura d’una persona dependent poden generar a la persona encarregada la síndrome del cuidador cremat i afectar-li la qualitat de vida.
Tenir cura d’una persona en situació de dependència no és una tasca senzilla. Moltes vegades, la feina de tenir cura d’un familiar recau en els membres de la seva família, que s’encarreguen d’ajudar el pacient en les activitats del dia a dia que no poden fer per si sols.
Amb tot, quan el familiar a càrrec no vetlla per la seva salut, pot arribar a patir la síndrome del cuidador cremat o burn-out. Es tracta d’un estat d’esgotament físic, emocional i mental crític que apareix com a conseqüència d’una sobrecàrrega prolongada.
La síndrome del burn-out és especialment freqüent quan la persona dependent necessita atenció constant o presenta una dependència severa que li impedeix fer per si sola totes les activitats quotidianes. És el cas d’algunes malalties neurodegeneratives, com ara l’Alzheimer, el Parkinson o altres demències.
Un altre agreujant és la falta de suport que es pot donar per part de l’entorn o l’absència de recursos professionals que alleugin la pressió al cuidador. Quan una sola persona assumeix la major part de responsabilitats de la cura, és més difícil trobar temps per esbargir-se i mantenir un equilibri amb la resta d’activitats diàries.
A això s’hi afegeix el sentiment de culpa que en diverses ocasions es pot desenvolupar entre les persones cuidadores. N’hi ha moltes que experimenten malestar o pateixen quan necessiten temps per descansar o dedicar-se a si mateixes. Per això, acaben sacrificant el propi benestar fins a arribar al col·lapse.
Abans d’arribar al col·lapse extrem, el familiar ha de parar atenció als senyals i els símptomes de l’esgotament emocional. Alguns dels senyals més comuns dins de les fases de la síndrome del cuidador són:
Quan el familiar a càrrec de la persona dependent no té cura de la pròpia salut, li pot comportar conseqüències negatives tant en la feina diària com en la vida personal. La sobrecàrrega pot deteriorar la relació entre el familiar i la persona dependent. Amb el temps, això acaba dificultant la convivència i la comunicació diària, cosa que pot generar tensions o conflictes derivats de les responsabilitats de la cura.
En els casos més greus, l’esgotament continuat acaba afectant la salut mental del cuidador. De la mateixa manera, el cansament acumulat pot augmentar el risc de cometre distraccions involuntàries en l’atenció de la persona dependent. Per aquest motiu, és fonamental detectar els senyals d’alerta i buscar suport abans que la situació arribi al col·lapse.
Quan es treballa directament amb persones grans o dependents, és freqüent que puguin aparèixer símptomes de burn-out. Per evitar-ho, el més important és que la persona a càrrec prioritzi el propi benestar, és a dir, que identifiqui els senyals i els símptomes de l’esgotament emocional. Tenir cura d’un mateix no és un acte d’egoisme, sinó una condició indispensable per poder oferir una atenció de qualitat.
En aquest sentit, és recomanable respectar els temps de descans i de son, mantenir una alimentació equilibrada i reservar temps per fer activitat física o alguna afició que sigui gratificant. També és important evitar l’aïllament, expressar les emocions i les frustracions amb familiars o amics, demanar ajuda i delegar responsabilitats quan sigui possible, sigui en altres familiars o en personal contractat.
En els casos en què la càrrega emocional sigui elevada, buscar suport professional, assistir a teràpia o grups d’ajuda i afavorir els períodes de respir familiar pot marcar una diferència significativa.
Demanar ajuda no vol dir abandonar les responsabilitats de la cura, sinó garantir el benestar tant de la persona dependent com del familiar a càrrec.
Hi ha diferents recursos que poden ajudar a reduir la sobrecàrrega i facilitar el dia a dia de les famílies. Els serveis de suport domiciliari ofereixen assistència en les activitats quotidianes i permeten que la persona dependent continuï vivint a casa seva amb seguretat. També hi ha opcions de substitució temporal, pensades perquè el cuidador pugui descansar, gaudir de temps lliure i recuperar energia.
De la mateixa manera, la teleassistència proporciona una resposta ràpida davant de situacions d’emergència i aporta tranquil·litat tant a la persona usuària com als seus familiars. En molts casos, aquests serveis es poden complementar per oferir una atenció més completa i adaptada a les necessitats de cada persona.
A Atlántida Dependencia vetllem pel benestar i la seguretat dels pacients i els seus familiars. Per això, sota el nostre compromís, oferim diversos Serveis d’Ajuda a Domicili que milloren la qualitat de vida de la persona cuidada i del seu cuidador.
Quant de temps pot durar el burn-out?
La recuperació depèn de la fase de la síndrome del cuidador en la qual es trobi la persona. Pot durar des d’unes setmanes, en els casos més lleus, fins a uns quants mesos, en situacions de més sobrecàrrega. Hi ha eines per avaluar el nivell d’esgotament, com ara el test de sobrecàrrega del cuidador.
És normal sentir-se culpable?
Sí. El sentiment de culpa és freqüent en les persones cuidadores, especialment quan necessiten descansar, delegar tasques o dedicar temps al propi benestar. Amb tot, tenir cura d’un mateix també forma part de la cura.
Un cuidador es pot posar malalt?
Quan la sobrecàrrega física i mental se sosté en el temps, pot afectar la salut mental del cuidador. Per aquest motiu, és indispensable parar atenció als senyals i els símptomes de l’esgotament emocional i demanar ajuda quan calgui.
La síndrome del cuidador és depressió?
No, el burn-out del cuidador i la depressió no són el mateix, tot i que en alguns casos estan estretament relacionats. Quan l’estrès i el desgast es fan crònics, es poden desencadenar símptomes de depressió clínica.
