L’empatia, la capacitat d’escoltar i el desenvolupament de certes habilitats per transmetre missatges clars i senzills poden facilitar enormement la comunicació amb persones que presenten alguna afectació mental, del deteriorament cognitiu lleu a l’Alzheimer.

El procés normal d’envelliment pot suposar algun impacte en les nostres capacitats cognitives. Un dels primers senyals sol ser la pèrdua d’agilitat mental, la falta de precisió a l’hora de formular una frase o la sensació de disminució de la memòria que provoca la dificultat de recordar alguna paraula.

Davant d’aquesta situació, és fonamental poder avaluar si veritablement ens trobem davant de símptomes normals relacionats amb l’edat. Una altra possibilitat, més preocupant, és que es pugui tractar d’un deteriorament cognitiu lleu (DCL), o que ens trobem a l’avantsala d’una malaltia com l’Alzheimer.

Per aquest motiu, és molt important posar-se en mans de professionals quan sorgeixen aquests senyals, per tal de poder verificar quina és la situació exacta en cada cas. Això facilitarà a les persones de l’entorn de l’afectat la possibilitat de saber com tractar-lo i proporcionar-li les cures que realment necessita.

Els factors per prevenir o pal·liar els efectes del deteriorament cognitiu

L’estil de vida sens dubte és molt important, tant per contribuir a prevenir l’aparició del deteriorament cognitiu com per intentar, si ja s’ha manifestat, reduir que progressi cap a alguna forma de demència. Evidentment, això requereix un abordatge holístic, que integri els aspectes físics, cognitius, socials i emocionals.

Algunes mesures recomanables són:

• Portar una vida social activa, en la qual el contacte amb persones estimades sigui freqüent.
• Fer activitats estimulants per al cervell, com ara els jocs mentals o la lectura.
• Aprendre a gestionar l’estrès i l’ansietat.
• Estar pendent dels possibles símptomes de deteriorament cognitiu primerenc per posar-se en mans, quan calgui, d’especialistes sanitaris. 
• Practicar activitats físiques (d’acord amb l’edat i l’estat de salut que tinguem) de manera habitual.
• Seguir una dieta variada, equilibrada i rica en nutrients. El millor patró que es pot seguir és, sens dubte, la dieta mediterrània.
• Controlar els factors de risc cardiovascular, com ara la diabetis i la hipertensió arterial. 

La importància de la comunicació amb l’entorn

Evidentment, per seguir els consells que us acabem de donar és important tenir una bona xarxa de suport d’amics i familiars. Ells, alhora, han d’aprendre a tractar amb persones que sovint presenten certes dificultats de relació social i de comunicació. Això, però, no ha de provocar que l’entorn desisteixi de parlar amb la persona, ja que l’aïllament sol agreujar l’evolució de qualsevol malaltia cognitiva.

També hem de tenir en compte que als problemes cognitius s’hi poden afegir algunes dificultats sensorials que habitualment estan relacionades amb l’edat, com ara la pèrdua de la visió o la hipoacúsia. Per aquest motiu, és important controlar l’estat de salut d’aquestes persones amb revisions mèdiques periòdiques per tal de poder incorporar les mesures de correcció precises (com ulleres o audiòfons) que facilitin la integració social i la comunicació. 

Consells per comunicar-nos amb persones amb deteriorament cognitiu

• El principi fonamental en la comunicació és l’empatia: hem de ser capaços de posar-nos en el lloc de la persona que té certes dificultats de comunicació.
• Mostrar un interès autèntic pel que ens estan dient. Sentir-se escoltades és essencial perquè les persones amb deteriorament cognitiu puguin ser lliures de comunicar-se amb tranquil·litat.
• Aprendre a escoltar sense presses, i sense dispersar l’atenció en altres activitats. Concedir temps a l’altra persona per expressar-se i no interrompre-la mentre intenta enunciar una frase.
• Evitar els ambients sorollosos o els entorns que facilitin la distracció visual (presència de pantalles), per tal de no afegir més barreres a la comunicació.
• Fer preguntes o observacions concretes i fàcils de comprendre (que es puguin respondre de manera afirmativa o negativa, sense ambigüitats ni una complexitat excessiva).
• Ajudar a trobar alternatives a les paraules que no vinguin al cap de la persona (sense provocar-li impaciència ni irritabilitat).
• Repetir el que volem comunicar tantes vegades com calgui, en un to amable que no manifesti cansament o frustració per part nostra.
• Fomentar les habilitats de comunicació no verbal. 
• Evitar sempre la confrontació.
• Reconduir amb tacte les converses que deriven cap a la frustració, l’autocommiseració o els pensaments delirants, mitjançant el reforç positiu i l’empatia.
• Apostar sempre per esgrimir arguments racionals, clars i senzills, que ajudin a fer que el nostre interlocutor els comprengui i que puguin desactivar, sense generar hostilitat, possibles pensaments irracionals que li puguin venir al cap.
• Proposar activitats constructives que ajudin a combatre el deteriorament cognitiu, però sense provocar sensació d’abatiment davant de la dificultat. És important calibrar de manera adequada el nivell de cada activitat, per tal que la persona pugui progressar a poc a poc en la seva realització o resolució.

En conclusió, hem de ser capaços de comprendre que una persona que presenta un cert grau de deteriorament cognitiu pot, en molts casos, continuar tenint un cert paper social, adaptat a la seva situació. Així doncs, és important no privar-la d’afectes i interaccions socials. Fer que se senti partícip d’activitats i propostes és una manera magnífica que suporti molt millor la seva situació i pugui gaudir d’una vida tan feliç i plena com sigui possible.

Quique Gómez

Director d’Atlàntida Dependència