Les caigudes són la causa principal de lesions en persones de més de 65 anys. Amb bons hàbits i pràctiques, es podrien arribar a reduir quasi un 40% les lesions en persones d’edat avançada i millorar així la seva qualitat de vida.

Cada cop més persones viuen fins als 80 o els 90 anys. Les persones d’edat avançada són més vulnerables que d’altres a les lesions per caigudes, sobretot dins de casa. Les conseqüències d’una lesió per caiguda accidental poden ser més greus del que es creu i poden reduir de manera considerable la qualitat de vida de la persona.

A Europa, actualment, les caigudes són la causa principal de lesió a partir dels 65 anys. De fet, segons Sanitat, les caigudes són responsables del 75% de totes les visites que es fan al metge.

Les lesions són una causa molt important de discapacitat a llarg termini i tenen un impacte profund en la vida dels familiars i els cuidadors. N’hi ha algunes, com ara les fractures de maluc, que són greus. A més, segons un informe del Govern, la gent gran ingressa a l’hospital per aquesta mena de lesions relacionades amb caigudes cinc vegades més que per altres causes.

Factors de risc

L’edat és el factor de risc més important de les lesions. D’aquesta manera, cada any cau un 30% de les persones de més de 65 anys. I el 50% dels més grans de 80 anys.

D’altra banda, la meitat de la gent gran que cau ho fa més d’una vegada. I els antecedents de caigudes són un altre factor que s’ha de tenir en compte si es pateixen lesions noves per caiguda.

Però, a més de l’edat i la reincidència en els accidents, les caigudes poden ser causades per discapacitats físiques que limiten la mobilitat o l’equilibri, riscos de l’entorn o situacions potencialment perilloses. Entre els factors més habituals, destaquen:

• Viure sol
• Determinats medicaments
• Malaltia crònica
• Depressió
• Artritis
• Mancances nutricionals
• Falta de vitamina D
• Deteriorament cognitiu
• Desorientació
• Por de caure
• Alteració de la marxa
• Certes malalties, com ara la demència o el Parkinson
• Problemes als peus
• Infeccions
• Trastorns visuals
• Calçat o roba inadequats
• Poca il·luminació
• Cables elèctrics o allargadors
• Sacsejades al transport públic a l’hora de pujar o baixar
• Voreres irregulars o vorades trencades
• Terres relliscosos
• Estores mal fixades…

Quines conseqüències té una caiguda?

Entre les conseqüències més freqüents de patir una caiguda accidental, destaquen:

• Redueixen la mobilitat
• Causen immobilització
• Disminueixen la qualitat de vida
• Augmenten la dependència
• Disminueixen l’autonomia
• Ocasionen fractures d’ossos
• Ocasionen intervencions quirúrgiques
• Provoquen lesions importants
• Augmenten l’hospitalització
• Augmenten la mortalitat

Hi ha símptomes?

No tota la gent gran que pateix una caiguda presenta símptomes. Depèn de cada cas. Quan el risc ve determinat per l’entorn, com ara una vorera trencada, o una situació perillosa, no hi ha símptomes.

En canvi, si una caiguda és causada per un problema físic, es poden notar alguns senyals abans de caure, com ara marejos o batecs del cor irregulars.

Mesures preventives per evitar les caigudes

Gran part de les caigudes es pot prevenir augmentant la conscienciació de la gent gran i modificant-ne alguns dels comportaments. És important fer exercici de manera habitual i posar el focus en l’entorn habitual per poder-lo adaptar.

Entre els factors que poden ajudar a prevenir una caiguda accidental hi ha:

• Activitat física regular i entrenament de l’equilibri: l’exercici enforteix els músculs i millora l’equilibri i la coordinació.
• Alimentació adequada i equilibrada: la dieta ha de contenir quantitats elevades de calci i vitamina D per disminuir el risc de fractures òssies.
• Revisió i actualització de la medicació: revisar amb el metge si els medicaments que es prenen poden provocar somnolència o mareig o si tenen efectes adversos.
• Revisió de la visió.
• Revisió dels peus i el calçat.
• Adaptació de la casa a les necessitats i prendre certes precaucions, com ara no tancar la porta del bany, fer servir una cadira de dutxa o aixecar-se del llit amb compte després d’haver-hi estar estirat.
• Fer servir dispositius d’ajuda, com ara bastons o caminadors, que augmenten la base de suport.

Quique Gómez
Psicòleg centre mèdic Atlàntida