Trastorns d’alimentació: quins són els primers símptomes?

Els trastorns de la conducta alimentària (TCA) o trastorns alimentaris afecten el comportament d’una persona respecte a l’alimentació i l’actitud que mostra amb el menjar i l’aspecte físic. Aquests problemes afecten la salut mental i poden causar greus conseqüències físiques.

Els trastorns de conducta alimentària (TCA) són trastorns psicològics greus que impliquen alteracions de la conducta alimentària. Una persona amb una d’aquestes malalties mostra, en la gran majoria de casos, una forta preocupació pel que fa al pes, la imatge física o l’alimentació.

Qualsevol persona pot patir una patologia d’aquest grup, tot i que sol ser més freqüent en les dones. Sovint, els TCA apareixen en l’adolescència o l’edat adulta, tot i que, cada cop més, comencen a desenvolupar-se a la infància.

La pressió social per aprimar-se, l’auge i el poder de les xarxes socials i l’ideal estètic associat a l’èxit professional i personal són alguns dels factors que expliquen que, sobretot, moltes noies joves presentin un TCA.

Aquests trastorns de la conducta poden causar greus conseqüències tant per a la salut mental del pacient com per a la salut física. D’aquesta manera, les persones que pateixen un TCA poden arribar a desenvolupar altres malalties mentals, com ara ansietat o depressió, i, en alguns casos greus, els pacients moren per suïcidi.

Tipus de trastorns alimentaris

Els problemes conductuals amb l’alimentació més comuns són:

• Anorèxia nerviosa
• Bulímia nerviosa
• Compulsió per menjar

L’anorèxia nerviosa es dona en les persones que no mengen prou perquè busquen perdre molt de pes. Tenen por de veure’s grasses i, per això, distorsionen la pròpia imatge corporal. Són molt estrictes amb el que mengen i, sobretot, amb les quantitats.

En els casos de bulímia nerviosa, la persona menja massa i després fa purgues per compensar el que menja: es provoca vòmits o fa servir laxants, per exemple. Generalment, solen amagar tots dos comportaments.

La compulsió per menjar o les fartaneres són, en definitiva, menjar sense control. Les persones amb aquest trastorn mengen massa, fins i tot quan ja no tenen gana i se senten plenes, i després tenen sentiments de culpa. A diferència de la bulímia, no es purguen amb laxants o provocant-se el vòmit.

Quins són els símptomes dels trastorns alimentaris?

Tot i que els trastorns d’alimentació més freqüents poden tenir senyals en comú, com ara un estat de preocupació constant pel menjar o un rebuig exagerat al sobrepès, és veritat que cadascuna d’aquestes malalties presenta unes peculiaritats i característiques concretes.

• Símptomes de l’anorèxia nerviosa
• Menjar molt poc
• Perdre molt de pes en poc temps
• Imatge corporal distorsionada: les persones amb anorèxia es veuen amb sobrepès tot i que tenen un pes extremadament baix
• Primesa extrema
• Llençar menjar o mentir sobre el menjar
• Por d’augmentar de pes
• Practicar exercici de manera excessiva
• Restricció alimentària progressiva
• Calcular les calories exactes de les ingestes
• Canvis d’humor i tristesa
• Sensació de fred constant
• Pèrdua muscular i debilitat
• Sensació de cansament constant
• Cabells i ungles fines i trencadisses
• Anèmia

• Símptomes de la bulímia nerviosa
• Menjar d’amagat
• Menjar en molta quantitat i molt de pressa
• Anar al bany després dels àpats o amb molta freqüència
• Vomitar o fer servir laxants o ènemes per purgar
• Fer exercici intensiu
• Fer dejuni
• Canvis d’humor freqüents
• Canvis de pes bruscos
• Càries o pèrdues de peces dentals
• Diarrees habituals sense motiu aparent
• Inflamació i mal de coll
• Deshidratació severa

• Símptomes de les fartaneres
• Menjar molta quantitat de menjar
• Menjar quan s’està ple
• Menjar quan no es té gana
• Menjar en secret o d’amagat
• Sentir-se avergonyit i angoixat
• Fer dietes constantment

Tractaments per als trastorns de conducta alimentària

Hi ha diferents tractaments per intentar frenar aquestes malalties, i sempre s’adapten a les necessitats de cada pacient. Solen ser tractaments en què participa un equip sanitari multidisciplinari i s’hi inclou el suport de metges, nutricionistes, terapeutes i infermers.

• La psicoteràpia, sigui individual o grupal, ajuda a identificar i canviar els pensaments negatius i els mals hàbits. També facilita aprendre nous patrons de comportament i habilitats per afrontar el trastorn.
• D’altra banda, els pacients reben un assessorament nutricional en què se’ls ensenya a menjar de manera saludable i mantenir un pes sa.
• A vegades, es receptaran medicaments que poden alleujar certs símptomes, com ara la depressió i l’ansietat.
• Finalment, en els pacients amb TCA greus es pot necessitar hospitalització o programes de tractament residencial que combinen el tractament mèdic amb els serveis d’habitatge.