Quant de temps creus que li dediques al teu smartphone? Realment no som conscients de les moltes hores que li dediquem al llarg de la setmana i la de temps que perdem en la recerca continuada d’estímuls, novetats, notícies, missatges, etc. La majoria dels estudis indiquen que la població passa una mitjana d’unes tres hores diàries aproximadament usant els seus telèfons intel·ligents, i els joves, més encara. Al final de la setmana, aquestes dades impliquen gairebé un dia sencer mirant les nostres pantalles, mentre el dia a dia se’ns escapa davant dels nostres ulls.

Per què “necessitem” el nostre smartphone?

T’has preguntat alguna vegada per què estem contínuament pendents del telèfon mòbil?

L’ésser humà és curiós per naturalesa i l’atrau tot allò que és nou. A més, el nostre sistema neuronal i cognitiu és intel·ligent i adaptatiu davant estímuls nous tornant-nos més sensibles davant d’ells, per captar millor el que està succeint. En aquest sentit, quan estem davant d’un flux constant d’informació com un telèfon intel·ligent, ens tornem més curiosos i retroalimentem les nostres ganes de seguir connectats a la xarxa.

També és causa d’una recerca de ressonància. Aquesta ressonància que busquem ens la proporcionen pràcticament totes les aplicacions del nostre smartphone, convertint qualsevol de les accions que realitzem amb els telèfons en un plaer el fi del qual es troba en si mateix. Després d’aquesta associació hedonista, les persones quedem a l’espera permanent d’una notificació per satisfer la nostra expectativa de plaer, activant el nostre sistema de recompensa (circuit neuronal responsable de les associacions de plaer) i convertint una simple notificació, un simple missatge o una informació irrellevant en un reforç positiu, o el que és el mateix, una recompensa per al nostre cervell. D’aquesta manera expliquem la recerca activa i continuada d’estímuls nous procedents del nostre smartphone.

Hiperestimulació dels smartphones

La hiperestimulació i el flux d’informació constant -anuncis, enllaços, post, notícies, etc.- ens porta a navegar amunt i avall al so de tota aquesta informació. Recentment, en un vídeo de “Made for minds” (En forma – L’estrès i la gestió del temps, 2020), es va fer la comparativa del comportament que adoptem davant aquest flux d’informació, clicant en tots els enllaços possibles, amb el comportament compulsiu d’anar i venir dels animals en el zoològic. Em va semblar una comparativa realment interessant i impactant, ja que, a la fi, l’interès que tenim per “estar al dia” i no perdre’ns res del que passa al nostre entorn, es converteix en una pèrdua d’autocontrol inconscient i ens fa acabar ofegats entre tants estímuls als quals ni tan sols els hem dedicat temps per pair-los. Mirem on mirem rebrem una informació estimulant. Val la pena reflexionar sobre el temps que li dediquem a processar la informació, perquè quan ens en volem adonar, tenim tantes idees, tants estímuls, tanta informació, tantes perspectives diferents, i tantes expectatives per complir, que a la fi cada vegada és més complicat definir qui volem ser i on volem arribar.

Dependència de l’smartphone. Una adicció?

L’addicció a l’smartphone no està categoritzada com un trastorn per addicció, però és interessant fer una comparació amb els principals punts que descriuen un trastorn d’aquest tipus, ja que presenten una semblança important.

• Dependència psicològica. Mirar el nostre smartphone és el primer que fem quan ens despertem i l’últim que fem abans d’anar a dormir, per tal de captar qualsevol mena d’informació nova. Si a més es dóna un desig intens i ansiós (craving) d’utilitzar el telèfon mòbil quan aquest no el tenim accessible, i es desenvolupen experiències negatives com ara irritabilitat, estarem compartint la dependència psicològica que genera un trastorn per addicció.
• Cada cop consumeix més temps. Quan hi ha una addicció es desenvolupa la capacitat de tolerància, que implica l’adaptació neuronal a certa dosi provocant la necessitat d’un augment de quantitat en consumir. Si pensem en el que hem exposat anteriorment quan parlàvem de curiositat i recerca de ressonància, ens adonarem que amb el flux constant d’informació passa el mateix. Estem permanentment a l’espera de nous estímuls consumint el nostre temps mentre naveguem entre les nostres aplicacions sense cap objectiu concret. 
• Negació del problema. La gent creu tenir el control quan en realitat no és així. 
• Conflictes amb l’entorn. Una característica típica dels trastorns per addicció és la reducció o cessament de les activitats sociolaborals o d’oci a causa del consum. Amb l’ús excessiu dels smartphones passa el mateix, ja que amb el temps augmenten els conflictes en les relacions familiars i socials provocant una disminució del suport social i una menor adaptació psicològica.  

En definitiva, crec que és important reflexionar sobre com gestionem individualment l’ús del nostre smartphone, i entendre com ens afecta el seu ús excessiu. Seria interessant pensar i dur a terme algunes pautes per desestressar el nostre cervell de tanta informació, ensenyar-li a processar de forma conscient tot el que percebem, i d’aquesta manera, aconseguir relaxar-nos psicològicament i augmentar el nostre benestar, tant en l’àmbit individual com en el social. 

Per Raquel Vilches, psicòloga de l’equip de Dependentia