Socialment entenem la vellesa com una cosa no desitjable, encara que inevitable. El concepte de vellesa inclou, per definició, canvis físics, fisiològics i socials que, de manera general, s’entenen com a negatius. Lligat a aquesta concepció hi ha un conjunt de mites i creences relacionats que no solen correspondre’s amb la realitat. Un dels més estesos és el mite que la gent gran no tenen vida sexual ni volen tenir-la.

Això és, evidentment, una creença errònia. És cert que els canvis físics i fisiològics que es van produint mentre que envellim té conseqüències, entre altres àmbits, en la sexualitat.

Canvis en la sexualitat

En dones, a causa del començament de la menopausa i reducció d’hormones femenines, com els estrògens, es dóna:

• Reducció de l’endometri.
• Reducció del diàmetre de la vagina i de la mida de l’úter.
• Disminució de la lubricació.
• Atròfia de la uretra.
• Canvis en l’elasticitat i la forma dels pits.

En homes, degut a la reducció d’hormones masculines, com la testosterona, es dóna:

• Reducció de la mida dels testicles.
• Disminució de la fermesa i la durada de l’erecció.
• Disminució de la quantitat i la qualitat d’espermatozoides.

Com es reflecteixen aquests canvis a l’activitat sexual?

Les conseqüències dels canvis anteriors seran canvis a la resposta sexual. Si classifiquem aquesta resposta sexual en les 4 fases que proposaven Masters i Johnson (1966) -excitació, altiplà, orgasme i resolució- els canvis que podem trobar a cadascuna són:

• Excitació: disminució de la libido i la velocitat d’excitació; necessitat de més estímul perquè es doni l’erecció i la lubricació vaginal.
• Altiplà: fase més perllongada en tots dos casos, encara que en dones una mica més.
• Orgasme: és menys freqüent i de menys durada, l’experiència sol ser menys intensa.
• Resolució: tornada a l’estat normal més ràpida en tots dos casos.

Tanmateix, això no és sinònim, ni de bon tros, de pèrdua de la vida sexual. Més aviat, la nostra vida sexual a la vellesa dependrà de molts altres factors. Per exemple, cal destacar que moltes persones grans han viscut la seva sexualitat sota la repressió de l’època. En el cas d’Espanya, durant la dictadura l’homosexualitat estava penada, cosa que, com és evident, va tenir repercussions en la manera com algunes persones van viure la seva sexualitat. De fet, es van crear lleis, amb les penes corresponents, per castigar aquells que expressaven la seva homosexualitat en públic, en ser considerada un acte de perillositat.

Per això, moltes persones van viure la seva joventut ocultant-se, fingint ser una cosa que no eren, per la por de les represàlies. Això, molt probablement, va poder tenir conseqüències en la visió i l’autoconcepte que aquestes persones tenien de si mateixes i del que eren o sentien. Aquest és un clar exemple de com la manera com desenvolupem i expressem la nostra sexualitat al llarg de l’adolescència, joventut i la vida en general, estarà relacionada directament amb la manera com la viurem a la vellesa i, per descomptat, amb l’activitat sexual. Per exemple, hi pot haver ancians que s’hagin mantingut solters durant els anys, no s’hagin mostrat mai públicament com a homosexuals o reprimeixin aquesta part de si mateixos perquè han après que és una cosa dolenta o que s’ha d’amagar.

Factors que influeixen en la vida sexual

En conclusió, els canvis fisiològics que es donen producte de l’envelliment provocaran canvis en la resposta sexual però no, necessàriament, significaran el final de la vida sexual. Hi ha molts altres factors que influeixen i que, de manera general, podem agrupar en dos grans grups:

• Factors generacionals: on trobarem les vivències de cada persona segons el moment històric i social que li ha tocat de viure i les conseqüències d’aquest. És a dir, probablement la manera com les persones grans del present viuen i entenen la sexualitat no serà la mateixa que la manera com ho entendran les persones grans del futur.
• Factors individuals: on trobem les diferències individuals de cadascú, per exemple la manera com cadascú entén el sexe, el fet de tenir o no parella (quedar-se vidu o vídua), l’autoestima (a causa dels canvis físics i/o malalties, l’autoimatge d’un mateix es pot veure afectada, cosa que repercuteix en l’autoestima), la salut mental (els ancians són una població amb alts nivells de depressió…

És important que des de la societat es comenci a rebutjar aquests mites, normalitzant la sexualitat en qualsevol etapa de la vida i donant-li la importància que es mereix. Entenent, alhora, que a la vellesa no només existeixen i es donen relacions sexuals sinó que són igual d’apropiades i satisfactòries que en qualsevol altre moment de la vida. D’aquesta manera, el més normal és que si una persona ha tingut una sexualitat satisfactòria al llarg de la seva vida, això es mantingui a la vellesa. Adaptant-se, això sí, als nous canvis.

Natalia Carbonell, equip de Psicologia de Dependentia