La contractació de persones menors de 25 anys amb alguna discapacitat per part d’empreses, entitats i administracions segueix a l’alça. L’any passat es va batre el rècord històric en aquest àmbit i es van firmar gairebé 28.000 contractes, superant fins i tot les xifres prepandèmia: el 2019 se’n van firmar menys de 27.000. Bones notícies, doncs, per a aquestes persones i també per a la societat en general, que segueix avançant en la inclusió dels col·lectius més desafavorits.

Darrere d’aquestes bones dades se n’hi amaguen d’altres que no són tan positives: la taxa d’activitat de les persones amb discapacitat és només del 34% i, per altra banda, les que volen treballar triguen més del doble de temps que la resta de joves de la seva edat a trobar feina. I en el cas concret de les noies les xifres encara revelen més diferències.

Prejudicis sobre la seva productivitat, estereotips de gènere, discriminació per ignorància… les pedres en el camí d’aquest jovent cap a la seva plena incorporació al món laboral són moltes. Tots els experts assenyalen que aquí també es produeixen algunes mancances en l’àmbit formatiu i en el paper de les empreses que podrien ajudar a aplanar-los aquestes dificultats. L’últim informe Jóvenes con discapacidad: motor de futuro, que elabora anualment la Fundación Addeco, llista unes quantes propostes en aquest àmbit. Aquestes en són unes quantes:

Per a l’administració:

• Polítiques actives d’ocupació. Són claus per evitar la desconnexió entre l’educació i les demandes de les empreses. Calen programes de capacitació i formació adequats als joves amb discapacitat.
• Col·laboració publico-privada. Per aprofitar sinergies amb l’objectiu d’orientar els joves sense experiència professional i aconseguir que puguin incorporar-se en sectors emergents en el mínim temps possible, per evitar l’atur de llarga durada.
• Invertir en recursos pedagògics. Per evitar que, sobretot les persones joves amb discapacitats de tipus cognitiu, es quedin enrere. Això vol dir més docents especialitzats, plans educatius personalitzats, universitats integradores i inclusives… i també incloure, d’una manera natural, la discapacitat en el programa curricular de les escoles per contribuir a eliminar prejudicis.
• Programes d’ocupació pública. Per connectar aquest jovent amb el mercat laboral, de manera transitòria, perquè després ho tinguin més fàcil per integrar-se a qualsevol altra feina.

Per a les empreses:

• Fomentar la inclusió laboral. Els sistemes de selecció de personal tradicionals són una barrera moltes vegades infranquejable per als i les joves amb discapacitat, perquè no competeixen en igualtat de condicions. I aquí la sensibilitat de les empreses és clau per aconseguir processos de selecció alternatius i adaptats.
• Impulsar l’acostament al teixit associatiu, a les universitats i als centres de Formació Professional. Aquest apropament pot ser una bona font per reclutar jovent amb discapacitat.
• Adequació dels entorns i programes de mentoring. L’entrada en un lloc de treball pot ser més complex per a una persona jove amb discapacitat que per a qualsevol altra: un entorn nou, uns companys nous, unes dinàmiques noves… Per això, adequar físicament els espais, redissenyar els processos productius i garantir-los una mentoria (normalment, una persona experta) poden ser unes bones palanques per aconseguir la seva plena inclusió.