Els professionals sanitaris tenen els coneixements, les habilitats i les actituds pròpies per atendre la salut de les persones. Tenen el títol corresponent i la responsabilitat de tractar directament amb el malestar humà. És a dir, es tracta d’una de les professions més delicades, que requereix un alt nivell de compromís i sensibilitat.

Hi ha moltes especialitats mèdiques, encarregades de diferents sistemes del cos, malalties o edat. Avui, te’n presentem les característiques de tres:

El geriatre

Els geriatres son metges especialitzats en atendre les necessitats de salut de la gent gran. S’encarreguen de valorar l’estat de salut dels seus pacients i els ajuden a prevenir malalties i minimitzar els seus efectes, quan aquestes apareixen. Ofereixen tractaments a persones amb patologies de caràcter crònic que representen un repte per al funcionament mental i físic diari.

El seu objectiu principal és prevenir i superar la pèrdua d’autonomia d’aquesta gent gran. Gran part dels geriatres treballen en centres mèdics i es basen en un enfocament d’equips. D’aquesta manera, poden derivar a altres especialistes, com ara un terapeuta ocupacional, un expert en audició o un nutricionista.

En resum, un metge geriatre ajuda a mantenir la qualitat de vida de la gent gran, pot orientar la família i coordinar l’acció d’altres especialistes.

Tot i que no hi ha una edat concreta per anar al geriatre, sí que hi ha alguns indicis que ens avisen que ha arribat el moment de fer-ho.

• Es prenen diversos medicaments. Un geriatre els pot revisar i determinar quins es necessiten de veritat i de quins es pot prescindir.
• Es tenen problemes de memòria. Un geriatre pot fer una prova per detectar el deteriorament cognitiu, el primer pas d’una demència, o detectar una depressió.
• Es té menys mobilitat. Un geriatre pot recomanar exercicis per millorar l’equilibri o derivar a un fisioterapeuta.
• S’està hospitalitzat. Les investigacions demostren que a la gent gran que està atesa per un geriatre mentre ha estat hospitalitzada li va millor quan li donen l’alta hospitalària.

El fisioterapeuta

La fisioteràpia, també coneguda com a teràpia ocupacional, és un ram de la Medicina que s’enfoca en la reparació i restauració de la mobilitat física dels pacients que han patit algun tipus de trauma físic.

Gràcies al coneixement que tenen de l’anatomia humana i d’eines especials com barres o pilotes, els fisioterapeutes dissenyen un pla de tractament amb sèries de repeticions de moviments destinats a alleujar el dolor o la restricció de la mobilitat causada per algunes malalties o lesions.

A més, en el dia a dia, també instrueixen els pacients per fer aquestes repeticions i marquen diferents exercicis i rutines per fer a casa.

Els fisioterapeutes s’han de comunicar de manera clara amb el pacient i amb els seus familiars per crear un entorn còmode que ajudi a solucionar totes les inquietuds del malalt. Aquests especialistes tenen una clara vocació de servei i asseguren els millors estàndards per a la cura i la seguretat dels pacients, sempre oferint un tracte respectuós.

Els fisioterapeutes poden centrar-se en una àrea d’especialització. Per exemple, alguns s’especialitzen en la cura de les vies respiratòries o de cremades, en l’acupuntura, en la gent gran o en persones amb problemes d’aprenentatge.

Els auxiliars

Els auxiliars o assistents mèdics porten a terme diferents funcions dels metges i els professionals d’infermeria sota la seva supervisió. Entre les feines que fan destaquen, per exemple, preguntar sobre l’estat de salut del pacient, fer exploracions físiques, assistir el cirurgià durant les operacions o posar injeccions i suturar ferides. També poden implementar plans de tractament o escriure receptes.

De fet, molts estudis destaquen que els auxiliars mèdics poden oferir una atenció mèdica de qualitat comparable amb la que ofereix un metge de capçalera, per a aproximadament el 80% de les patologies o els problemes que s’atenen als CAP.

La seva figura és indispensable per al funcionament correcte del dia a dia als centres de salut. I és que la majoria treballen en centres d’assistència sanitària i poden proporcionar cures a domicili. També poden especialitzar-se, per exemple, en pacients d’edat avançada.

Per la seva banda, els auxiliars d’Infermeria assisteixen les persones en hospitals, centres de rehabilitació, residències geriàtriques, comunitats de vida assistida o altres instal·lacions sanitàries, com ara clíniques dentals o centres psiquiàtrics, sota la direcció de personal diplomat en Infermeria.

Solen fer valoracions simples de l’estat de salut, com ara mesurar la temperatura, prendre el pols o prendre la pressió arterial, i activitats necessàries en el dia a dia, com ara fer els llits en un hospital o un centre, rentar els pacients que ho requereixin, donar-los el menjar o administrar medicació.

També mantenen i netegen el material sanitari i tenen un vessant administratiu, ja que organitzen i avaluen les unitats de treball de cada centre. Per tot això, han de ser professionals pacients, empàtics i amb agilitat.

Dr. Carles Rabassa
Director Mèdic Atlàntida