Des de l’any 2015, cada segon dilluns del mes de febrer se celebra el Dia Internacional de l’Epilèpsia. Així, doncs, aquest 2022, el 8 de febrer es commemora aquest dia per conscienciar la societat d’aquesta patologia neuronal que pateixen, aproximadament, 65 milions de persones a tot el món.
Anualment, es diagnostiquen més de 20.000 nous casos d’epilèpsia a Espanya, per això és una de les malalties neurològiques cròniques més habituals entre la població. És, de fet, el segon motiu de consulta ambulatòria neurològica, després de les cefalees. Tot i això, encara hi ha molt de desconeixement per part de la societat, i això fa que hi hagi un estigma social cap a aquesta malaltia.
L’epilèpsia pot tenir lloc a qualsevol edat, tot i que és més usual en persones més grans de 65 anys i en la infància abans de l’any. A més, la prevalença va incrementant de manera exponencial amb l’edat.
Després d’una crisi, i per tal de poder diagnosticar si es pateix epilèpsia o no, es poden fer diverses proves. Una de fonamental per diagnosticar l’epilèpsia és l’electroencefalograma, EEG, que serveix per valorar les característiques de la crisi, localitzar el problema i saber amb precisió si el cas és epilèpsia o no.
Què és una crisi d’epilèpsia?
L’epilèpsia és un trastorn cerebral que provoca convulsions repetides durant un temps a les persones que el pateixen. Aquestes convulsions són episodis d’activitat descontrolada i anormal de les neurones. I poden causar canvis en el comportament o l’atenció del pacient.
Generalment, aquestes crisis duren només uns segons o uns minuts. Després, el cervell torna a funcionar amb normalitat. El tipus de convulsió anirà en funció de la part del cervell afectada i la causa de l’epilèpsia.
Es poden distingir dos tipus de crisis. D’una banda, les generalitzades, que solen afectar tota la superfície del cervell i provoquen la pèrdua de coneixement. I, de l’altra, les crisis parcials, que comencen en una zona concreta del cervell i que es poden estendre a la resta de l’escorça cerebral. Aquestes solen ser les més freqüents.
Les convulsions són l’únic símptoma de l’epilèpsia i, com que són intermitents, les persones que les pateixen poden fer vida normal la resta del temps. Sí que hi ha circumstàncies, com ara els canvis hormonals o la falta de son, que poden accentuar els brots.
Què podem fer si presenciem una crisi?
- Mantenir la calma.
- Evitar que el pacient es faci mal, per exemple, donant-se cops amb objectes que tingui al voltant.
- Acomodar-li el cap sobre alguna cosa flonja, com ara un coixí o un jersei.
- Evitar autolesions de la llengua per la pròpia dentadura.
- Controlar el temps que dura la convulsió.
Per què té lloc un episodi d’epilèpsia?
El cervell controla totes les funcions del cos; per això, si alguna cosa n’altera el funcionament, hi pot haver un atac epilèptic. En realitat, qualsevol factor que danyi el cervell durant la gestació, el part o en qualsevol època posterior de la vida pot produir epilèpsia.
Tot i ser una malaltia comuna, en més d’un 70% dels casos no se’n pot identificar la causa. Així mateix, alguns pacients són capaços de dir quan un atac està a punt de tenir lloc, ja que noten certs símptomes previs, com ara mareig, pressió al pit… Aquestes sensacions prèvies es diuen aura.
De totes maneres, les causes més comunes de les crisis epilèptiques són:
- Lesions cerebrals traumàtiques
- Accidents cerebrovasculars o isquèmics transitoris
- Demència
- Infeccions com la meningitis o l’encefalitis
- Anomalies cerebrals congènites
- Tumors cerebrals
- Epilèpsia hereditària
- Hemorràgia cerebral
- Insuficiència hepàtica o renal.
Quin tractament té?
Per tal de poder diagnosticar una epilèpsia, cal que el pacient hagi patit com a mínim dues crisis no provocades. A partir d’aquest moment, es fa el diagnòstic i és aconsellable començar el tractament com més aviat millor.
L’epilèpsia es pot tractar, tot i que no té una cura definitiva. El més habitual és fer servir fàrmacs antiepilèptics, que controlen les crisis, aproximadament, en un 70-80% dels pacients. El tractament sol començar amb un sol fàrmac en dosis baixes i augmenta de manera progressiva fins a arribar a la dosi que aporti la màxima eficàcia.
D’altra banda, quan les convulsions provenen d’una sola àrea del cervell, es pot recórrer a la cirurgia. Mitjançant una operació, s’extirpa aquesta àrea concreta per evitar futures convulsions o que siguin controlables més fàcilment mitjançant la medicació. No tots els pacients es poden operar.
La cura i l’autocontrol per part del pacient també són importants. Les persones amb epilèpsia poden aprendre a manejar les convulsions i portar una vida plena. Per això, es recomana:
- Prendre la medicació i consultar l’especialista abans de fer qualsevol canvi en la pauta establerta
- Reconèixer els desencadenants de les convulsions
- Portar un registre de cada crisi epilèptica
- Dormir prou i mantenir un horari de son regular
- Evitar exposar-se les descàrregues de llum intenses i intermitents.
- Reduir l’estrès
- Portar una alimentació sana
- Practicar esport de manera segura
- Normalitzar l’epilèpsia en el seu entorn
- No conduir mentre persisteixin les crisis
- Mantenir una actitud positiva.
Dr. Carles Rabassa
Centre Mèdic Atlàntida
