El 3 de març se celebra el Dia Internacional de l’Audició, una data que dona valor a la importància de detectar de manera precoç els problemes d’audició i poder prevenir, entre d’altres, la sordesa. I és que l’Organització Mundial de la Salut alerta que més del 5% de la població pateix pèrdua d’audició discapacitant.

El sistema auditiu és la via principal a través de la qual es desenvolupen el llenguatge i la parla. Per això, qualsevol deficiència o defecte en l’audició pot afectar la persona en el desenvolupament comunicatiu i en la integració social. Tant l’envelliment com l’exposició crònica als sorolls forts contribueixen, entre altres factors, a la pèrdua auditiva. És important que, un cop detectat el problema, es tracti com més aviat millor i de la manera adequada.

Una persona pateix pèrdua d’audició quan no és capaç de sentir-hi tan bé com una altra amb un sentit de l’oïda normal; és a dir, amb un llindar d’audició a les dues orelles igual o millor que 20 dB. L’OMS defineix com a pèrdua d’audició discapacitant quan és superior a 40 dB en l’orella amb més bona audició. En els nens, el llindar és de 30 dB.

L’organització calcula, a més, que el 2050 una de cada quatre persones al món patirà algun problema auditiu, per la qual cosa fomentar l’educació sobre la salut del sistema auditiu és vital. Actualment, una tercera part de les persones més grans de 65 anys pateixen algun tipus de dificultat o defecte d’audició.

Les patologies més habituals

Les pèrdues d’audició poden ser lleus, moderades, greus o profundes i, a més, poden afectar una o totes dues orelles. Aquests problemes solen comportar dificultats per sentir i entendre una conversa o sentir sons forts.

Quan tenen lloc perquè hi ha una lesió a l’orella interna sol ser una pèrdua permanent. Però, quan la pèrdua d’audició és causada perquè les ones de so no poden arribar a l’orella interna, es pot revertir mitjançant tractaments o cirurgia.

• La hipoacúsia és la pèrdua auditiva. Pot afectar una oïda o ambdues, i presentar-se en diferents graus.
• La presbiacúsia és la pèrdua auditiva relacionada amb l’edat, té l’origen en l’envelliment de les cèl·lules ciliades de l’orella interna, que es van morint a mesura que una persona es fa gran.
• La pèrdua auditiva bilateral té lloc quan hi ha una pèrdua a totes dues orelles.
• La perforació o trencament del timpà es pot produir per una infecció, un cos estrany, un barotraumatisme (canvi en la pressió de l’aire), un soroll molt fort o explosió.

Els principals desencadenants

Les causes de pèrdua d’audició més comunes solen ser:

• Infeccions cròniques de l’orella
• Tap de cera
• Presència de líquid a l’orella
• Traumatisme a l’orella o al cap
• Factors genètics
• Exposició continuada a sorolls excessius
• Envelliment
• Malalties que es poden prevenir mitjançant vacunació (per exemple, el xarampió o la meningitis)
• Baix pes en néixer
• Icterícia del nounat
• Manca d’oxigen en el moment del part
• Certs medicaments

Tinc un problema auditiu. I ara què?

Quan els problemes auditius no es tracten, empitjoren. Avui dia, hi ha moltes mesures que es fan servir per rehabilitar les persones que pateixen pèrdua d’audició. El tractament varia en funció de la causa, l’origen i la característica de la lesió que causa el defecte auditiu.

D’aquesta manera, alguns dels tractaments més habituals són:

• Tecnologies auditives. Els audiòfons amplifiquen el so i els implants clocears  estimulen el nervi auditiu.
• Cirurgia. Alguns tipus de pèrdua auditiva es tracten mitjançant procediments quirúrgics com ara les anomalies del timpà o dels ossos del sistema auditiu.
• Llenguatge de senyals. Hi ha diversos mètodes de substitució sensorial, com ara la llengua de signes, el mètode Tadoma (comunicació mitjançant el tacte dels llavis i el coll) o lletrejar en els palmells de les mans.
• Teràpia rehabilitadora. Mitjançant certes pràctiques i exercicis, es poden millorar les habilitats perceptives i desenvolupar noves capacitats de comunicació.
• Entrenament auditiu individual. S’aprèn a descompondre les paraules en parts (consonants i vocals) per millorar-ne la discriminació i reconèixer-les. 

Prevenir problemes auditius

La majoria de pacients amb problemes auditius no en són conscients fins que la patologia està molt avançada. Per això, la detecció primerenca de qualsevol defecte en el sistema d’audició és important per millorar la qualitat de vida del pacient i aconseguir un tractament eficaç. Per exemple, l’OMS recorda que, en la població infantil, més del 60% dels casos de pèrdua d’audició es podria prevenir.

Entre els hàbits preventius, s’aconsella fer, revisions del sistema auditiu i adoptar pràctiques saludables, i consultar amb el metge en cas de presentar algun símptoma. És important, a més, informar-se de com actuar si es treballa –o s’està en contacte– amb aparells o sons estridents de manera recurrent.

Dra. Claudia Pueyo
Centre Mèdic Atlàntida