Com ja vam esmentar a l’article “Smartphones: l’excés d’informació“, passem una mitjana d’unes tres hores diàries mirant els nostres telèfons mòbils. Aquest ús abusiu pot convertir-se en una addicció, encara que cert és que la nomofòbia no està catalogada com a trastorn psicològic. Està clar que el mòbil ens facilita la vida en molts aspectes, però com tot, cal donar-li un bon ús si no volem convertir-lo en arma de doble tall, igual que succeeix amb els cotxes. Quan l’ús que li donem al nostre smartphone és abusiu, pot causar-nos hiperestimulació i dependència, alterant així el nostre estat de salut psicològica.

Pautes per desenganxar-nos del telèfon intel·ligent

Quan una persona es torna dependent al seu telèfon intel·ligent, és aconsellable seguir una sèrie de pautes per, a poc a poc, anar reduint aquest caràcter patològic i desadaptatiu i donar-li al nostre telèfon un ús saludable i intel·ligent. M’agradaria emfatitzar en el “a poc a poc” perquè, com qualsevol addicció, la deshabituació s’ha de fer de mica en mica per no provocar un efecte rebot, a més de treballar la nostra força de voluntat per poder dur a terme les recomanacions necessàries per a “desenganxar-nos” del nostre smartphone. Algunes de les pautes recomanades són les següents:

• Intenta no portar el mòbil sempre a la mà. De vegades sembla que el nostre smartphone formi part del nostre cos, ja que el portem a la mà fins i tot quan canviem d’habitació. Comença per intentar desenganxar-te una mica en aquest sentit mentre estiguis a casa.

• Desa el telèfon mentre estiguis menjant. Si algú et reclama, no passa res si respons una mica més tard, per molt que ens hàgim malacostumat a la immediatesa. Intenta reflexionar sobre això, no estem obligats a contestar al moment, de fet, la majoria dels missatges no són importants. A més, allunyant el mòbil de la taula estaràs allunyat de la sobreestimulació causada pel teu smartphone i podràs evitar temptacions.

• Procura utilitzar només un dispositiu alhora. És a dir, si utilitzes l’ordinador, utilitza només l’ordinador. Intenta deixar de banda el teu smartphone, almenys durant aquesta estona. Un cop complert aquest objectiu, proposa’t la següent meta. Res de WhatsApp web, de Facebook o qualsevol que s’hi assembli.

• Comença a ser conscient de cada moment que utilitzes el telèfon intel·ligent. Mentre esperes el metro, dins el transport públic, quan ets a classe o fins i tot a la feina, al descans, quan vas caminant pel carrer, mentre estàs amb els teus amics… El fas servir després d’una notificació o simplement busques la interacció de forma activa…? Quan una persona desenvolupa dependència al telèfon, l’acaba encenent i utilitzant de forma compulsiva i automàtica, igual que quan un fumador s’encén un cigarret. Un cop aconsegueixis ser conscient cada vegada que encenguis el teu smartphone, et serà més fàcil moderar-ne l’ús. Es tracta d’identificar els moments en què el seu ús no és adequat o en els quals pots prescindir-ne, redirigint-te cap a una altra activitat, o simplement relaxant la ment.

• Marca’t les teves pròpies normes. Es tracta d’establir mini objectius. Si en mitja hora consultes el telèfon intel·ligent tres vegades, proposa’t fer-ho només dos. A poc a poc ves augmentant les teves metes fins que hagis aconseguit l’objectiu final desitjat. Veuràs que marcar-te mini objectius i anar-los aconseguint és una forma d’alimentar la teva motivació per tu mateix. Això sí, hauràs d’aprendre a tenir autocontrol!

• Roman en el mínim nombre de grups de WhatsApp. La intervenció en els grups de xat són  el que més temps ens treu i molts cops no tenen contingut, ja que no solen parlar de temes importants, més aviat estan protagonitzats per temes distractors.

• Redueix el nombre d’apps de xarxes socials. Les xarxes socials roben més temps que els missatges o qualsevol altra interacció.

Espero que aquestes petites indicacions et puguin ser d’ajuda. Algunes fins i tot pots intentar dur-les a terme, encara que no consideris que tens dependència, simplement perquè l’ús que li dónes al teu smartphone sigui encara més saludable. Veuràs que a poc a poc comences a donar-li un altre valor a les coses i assaboreixes millor el teu dia a dia, trobant plaers en la teva rutina que l’abús del mòbil no et deixava veure. El nostre benestar sempre és millorable i hem de cuidar-lo.

Per Raquel Vilches, de l’equip de psicologia de Dependentia