La solitud afecta la majoria de les persones en algun moment de la vida. Considerada la malaltia de segle XXI, sobretot arran de la irrupció de la pandèmia de coronavirus i de la disminució del contacte social, la falta de companyia es pot percebre de diferents maneres, ja que pot ser buscada o voluntària. Quan és desitjada, pot ser positiva i afavorir el nostre creixement personal. En períodes curts, sol ser útil per treballar, estudiar, descansar o meditar, i, en aquests casos, pot ser saludable. En canvi, quan és una situació imposada no satisfactòria, i de la qual no es pot escapar, es percep com un problema, i pot ser difícil de suportar.

Solitud física o emocional

No és el mateix estar sol que sentir-se sol. En general, quan pensem en la solitud ens imaginem la falta de companyia, sobretot entre les persones grans que viuen soles, sense família. En aquest cas, és una solitud física.

Però el sentiment de solitud també es pot produir en companyia, perquè les relacions amb els altres no són satisfactòries. És la solitud emocional. Tenir molts amics, per contradictori que sembli, no és cap solució al sentiment de solitud. Moltes vegades, l’excés d’amistats superficials és el que genera aquest sentiment dolorós. En altres ocasions, és la falta d’habilitat per relacionar-nos amb altres persones el que augmenta la probabilitat que ens quedem sols.

Quan ens sentim sols…

La solitud és un sentiment d’aïllament o desemparament que envaeix l’ànim d’una persona. Tot i que pot ser circumstancial i passatgera, quan perdura indica incomunicació i manca de suport afectiu. D’altra banda, aquest sentiment no s’experimenta de la mateixa manera durant tot el temps. Normalment, els moments de malaltia són els que fan que la solitud s’experimenti amb més intensitat. Les dates especials també poden accentuar la idea de desemparament i incomunicació.

La solitud es pot manifestar en diferents etapes de la vida, però una de les més difícils és quan s’ha entrat en la tercera edat i s’ha compartit una part de la vida amb altres persones que, per determinades circumstàncies, ja no hi són. Avui, el nombre de persones que viuen soles està creixent a tot el món. A Espanya, actualment són més de cinc milions.

Problemes de salut derivats de la solitud

La solitud no desitjada té un impacte directe en la qualitat de vida de les persones i és capaç de generar greus conseqüències físiques. Alguns estudis han demostrat que les persones que estan socialment aïllades desenvolupen canvis en els sistemes immunològics que provoquen una condició coneguda com a inflamació crònica, vinculada a nombroses malalties, com poden ser la diabetis tipus 2, l’artritis i l’Alzheimer, així com a la debilitat i el declivi funcional, que són característics de l’envelliment.

• Sentir-se aïllat augmenta el risc de patir malalties coronàries, i alguns estudis han demostrat que les persones solitàries tenen valors més alts de tensió arterial i freqüència cardíaca. Els nivells de cortisol (una hormona implicada en l’estrès) mostren valors superiors en aquests casos.

• La solitud també s’ha vinculat amb l’evolució de la malaltia d’Alzheimer, amb l’obesitat i amb la mala salut física. En alguns casos, aquesta manca de companyia potencia l’adquisició d’hàbits nocius per a la salut, com ara cuidar-se menys, incrementar la tendència a consumir medicaments (com els antidepressius) o menjar de manera poc saludable.

• Les persones que estan soles són més propenses a tenir un son irregular, d’acord amb un estudi de la Universitat de Chicago publicat a la revista Sleep. Segons aquesta investigació, els individus més solitaris tenien un descans més entretallat.

• També l’activitat física espot veure limitada sense l’estímul d’altres persones que ens animin a sortir. El sedentarisme es considera un dels factors de risc més grans en el desenvolupament de la malaltia cardíaca, i també contribueix a accentuar els efectes d’altres factors de risc, com ara l’obesitat, la hipertensió i el colesterol.

• En l’àmbit psicològic, la solitud influeix en la baixa autoestima, i pot ser l’avantsala d’altres problemes, com l’alcoholisme o l’aparició d’idees suïcides. Estar sol pot tenir un important impacte emocional, amb sensacions de nerviosisme i angoixa, irritabilitat, mal humor, creences de ser rebutjat, etc.

Com es pot alleujar la solitud?

• Intenta convertir la solitud en una cosa passatgera. És important enfortir l’autoestima, ampliar la xarxa d’amics i tenir més contacte físic amb les persones.

• Cultiva una actitud positiva. Si volem que ens parlin amb confiança, nosaltres també ho hem de fer. Si volem que els altres siguin amigables, nosaltres també ho hem de ser.

• Amplia els teus interessos. Participa en activitats amb grups que comparteixin els teus gustos i aficions.

• Mantén-te actiu. Per aconseguir-ho s’ha de fer exercici i tenir la ment ocupada.

• Expressa’t. En les crisis provocades per la solitud cal evitar tancar-se en un mateix. Escriure i expressar el que sents amb paraules pot ser terapèutic.

A més de tots aquests consells, et pot servir d’ajuda consultar un psicòleg o un psiquiatre. Aquests professionals proporcionen una orientació adequada per alleujar el sentiment de solitud.

Quique Gómez
Psicòleg Centre Mèdic Atlàntida