L’excés de pes i l’obesitat s’estan convertint en els últims anys en un problema de salut important en gairebé tots els països industrialitzats. I Catalunya no n’és una excepció: l’última Enquesta de Salut, amb dades del 2021, confirma la tendència a l’alça d’aquesta problemàtica i certifica que el 50,1% dels catalans d’entre 18 i 74 anys tenen excés de pes -el 35,3% sobrepès i el 14,8% obesitat-. Entre la població de 6 a 12 anys, les dades també són preocupants: el 40% pateixen sobrepès o obesitat, amb una major incidència entre els nens -46,7%- que entre les nenes -33,4%-.

L’Organització Mundial de la Salut (OMS) calcula que l’obesitat afecta uns 800 milions de persones arreu del món i que causa un mínim de 2,8 milions de morts cada any, sobretot en les àrees més industrialitzades del planeta. L’OMS defineix l’obesitat com l’acumulació anormal o excessiva de greix al cos, que pot representar un risc per a la salut física, emocional o social.

Causes de l’obesitat

Però, què causa aquesta acumulació de greix? Per als experts, l’obesitat és una malaltia multifactorial en què no només participen els individus, el seu estil de vida i la seva genètica, sinó també factors ambientals, anomenats “determinants socials de la salut”. En la llista de causes de l’obesitat, els especialistes hi inclouen totes aquestes:

• La biologia humana. El cos té mecanismes per protegir-se de la fam i això, en un entorn d’abundància d’aliments i sedentarisme, pot fomentar l’excés de pes i també dificultar-ne la pèrdua.

• La genètica. Determina entre el 40 i el 70% de la probabilitat de desenvolupar obesitat.

• Els determinants socials desfavorables: habitatge, educació, treball, transport… però també el tipus d’establiments de menjar -restaurants, comerços…- de cada barri.

• L’alimentació. L’elevat consum d’aliments ultra processats -rics en sucres, greixos i sal-, contribueixen al ràpid augment de l’obesitat.

• La manca d’activitat física i el sedentarisme han estat identificades com unes de les principals causes per a l’increment de l’obesitat en la població mundial.

• Certes situacions i etapes de la vida. La vida prenatal, l’adolescència, l’embaràs, les malalties i els medicaments poden influir en l’augment de pes.

• La manca de son, ja que altera les hormones que poden afectar el pes, igual que els alts nivells d’estrès.

• La salut mental. Els símptomes d’alguns trastorns de salut mental i els seus medicaments associats poden provocar un augment de pes.

• El màrqueting. La publicitat directa i indirecta impacta en les eleccions alimentàries, un fet a tenir en compte quan es comercialitzen aliments que tenen un vincle conegut amb l’obesitat.

• L’estigmatització sobre el pes reforça la idea que l’obesitat és només una responsabilitat individual de la persona. Això fa que les persones amb obesitat sovint se sentin culpables de patir aquesta malaltia i no busquin l’atenció i el suport necessaris.

L’Enquesta de Salut destaca també que la incidència de l’excés de pes és més alt entre els infants amb progenitors de classe social menys afavorida i amb progenitors amb estudis primaris o sense estudis. En paral·lel, també assenyala que gairebé la meitat de la població d’entre 3 i 14 anys s’està dues hores o més cada dia davant d’una pantalla en els moments d’oci, una dada que s’associa a l’estil de vida sedentari que contribueix a l’obesitat.

El tractament de l’obesitat es basa, doncs, en fomentar canvis progressius en l’alimentació, en l’increment de l’activitat física i en el suport psicològic als afectats. Però en paral·lel calen també mesures de caràcter més estructural, com campanyes d’àpats saludables a les escoles o, com en el cas de Catalunya, la implantació d’un impost sobre les begudes ensucrades. I aquí  també és clau el compromís de la indústria alimentària per produir productes processats sense tant sucre, sal i greixos.