La vida després d’un trasplantament
Des de fa segles, metges de tot el món són capaços de fer trasplantaments d’òrgans danyats. Pels avenços de la ciència, avui dia, gràcies a trasplantar aquests òrgans problemàtics per uns de sans d’una altra persona, es poden salvar vides o, si més no, allargar-les.
Quan una persona té un òrgan danyat, gràcies als avenços de la ciència i la medicina, el pot canviar i rebre aquest mateix òrgan sa d’una altra persona perquè el seu organisme continuï funcionant correctament. És el que es coneix com a trasplantament d’òrgan. Amb aquesta tècnica mèdica s’aconsegueix allargar la vida del pacient i millorar-ne la qualitat de vida. Però, perquè pugui existir, cal la solidaritat dels donants, ja que sense ells no hi ha trasplantaments.
Cada 27 de febrer se celebra el Dia Mundial del Trasplantament, per recordar que amb aquesta intervenció se salven vides. De fet, l’Organització Nacional de Trasplantaments (ONT) explica que, el 2021, es van fer 139.040 trasplantaments d’òrgans, als 79 països participants del seu registre mundial, i analitza que el creixement més important va tenir lloc en el trasplantament renal de donant viu, amb un augment del 40,5%.
Per la seva banda, el 2022, i únicament a Catalunya, es van fer 1.346 trasplantaments d’òrgans als hospitals catalans, un 27% més que el 2021. És a dir, en aquesta regió es van fer 3,7 trasplantaments al dia, segons el balanç de resultats de l’activitat de donació i trasplantaments de l’any 2022.
Quina regulació té?
A Espanya, la Llei de trasplantaments és la que regula la donació i el trasplantament d’òrgans. Fonamentalment, garanteix que ningú no pot donar ni rebre un trasplantament amb altres intencions que no sigui l’altruisme, i que totes les persones tenen el mateix dret i les mateixes possibilitats de rebre un trasplantament, independentment del lloc de residència o d’altres qüestions personals.
En aquest sentit, tot el procés està cobert econòmicament pel Sistema Nacional de Salut. Aquest model de trasplantaments espanyol és un referent a tot el món i cada vegada són més els països que l’imiten.
Es pot trasplantar qualsevol òrgan?
Hi ha molts òrgans que es poden trasplantar, fins i tot a vegades són parts o teixits del cos. Més enllà de la donació de ronyons, pulmons, pàncrees o fetge, també hi ha la possibilitat de donar la medul·la òssia, les còrnies, la cara, el penis o les mans. Totes aquestes parts del cos es poden trasplantar. Gràcies al progrés de la medicina, es pot trasplantar no un òrgan sencer, sinó una part, per substituir-ne només les cèl·lules danyades, per exemple.
En definitiva, els tipus de trasplantament principals són:
- Trasplantament de medul·la òssia
- Trasplantament de teixits
- Trasplantament d’òrgans
- Trasplantament de sang de cordó umbilical
Com funciona un trasplantament?
Les persones que poden tenir accés a un trasplantament són les que pateixen un dany irreversible en algun dels seus òrgans i que no es poden curar amb un altre tractament mèdic. Els pacients s’inclouen en la llista d’espera d’òrgans i s’avaluen de manera individual.
Les donacions d’òrgans poden arribar per part d’un donant viu o bé d’una persona que ha mort. Les cirurgies de trasplantament solen ser complexes i requereixen moltes habilitats i equips mèdics especialitzats, a més de tasques administratives, com ara trasllat d’òrgans, registre, acceptació de la donació, llistes d’espera… Els criteris fonamentals per garantir equitat a l’hora de rebre un òrgan són territorials i clínics.
Com és la vida després d’un trasplantament
Una de les pors més grans dels pacients a l’hora de rebre l’òrgan d’una altra persona és que el seu cos el rebutgi. Aquest rebuig es produeix quan el sistema immune del pacient diferencia el que és propi del que és aliè. És a dir, si l’organisme detecta alguna cosa estranya, mira de destruir-la i, en el cas dels trasplantaments, el cos reconeix les cèl·lules noves com a invasores. Per prevenir aquest possible rebuig, els pacients hauran de prendre medicaments immunosupressors que evitin aquest problema.
Rebre un òrgan sa ofereix als pacients una nova oportunitat i, en la majoria de casos, pot donar noves prioritats a la seva vida. A vegades, a més, les persones s’hauran d’acostumar a alguns efectes secundaris a llarg termini, tot i que el més habitual és que desapareguin amb el pas del temps.
Les persones que s’han sotmès a un trasplantament han de consultar amb l’equip mèdic el seu estat de salut sempre que ho creguin convenient i comprendre la importància del tractament al qual es van sotmetre. A més, han d’incorporar de seguida en la seva rutina hàbits saludables com ara una dieta saludable, no fumar i no consumir alcohol.
Carles Rabassa
Director mèdic Grup Atlàntida
