L’osteoporosi és una malaltia crònica que té lloc quan la generació d’os nou és més lenta que la pèrdua d’os vell. Per tant, es diu que és causada per la pèrdua de densitat òssia. Actualment, hi ha tractaments i teràpies per poder-ne endarrerir l’aparició.
L’osteoporosi, o pèrdua de densitat òssia, és una malaltia de l’esquelet en què els ossos van perdent resistència. És a dir, l’os es torna més dèbil i, per això, tendeix a fracturar-se amb més facilitat. Tot això provoca dolor a la persona i pot derivar en deformitats del cos. La Societat Espanyola de Reumatologia calcula que l’osteoporosi afecta uns 75 milions de persones a Europa, els Estats Units i el Japó.
Aquesta malaltia pot afectar tots els ossos del cos, tot i que els més comuns solen ser el canell, el maluc i la columna vertebral. També és una patologia més habitual entre les dones, sobretot en la maduresa. La pèrdua d’os augmenta a un ritme més elevat després de la menopausa i això alenteix la producció d’estrogen.
A Espanya, es calcula que hi ha prop de 2 milions de dones amb osteoporosi. De fet, la prevalença d’aquesta malaltia a les dones post menopàusiques és del 25%. O, el que és el mateix, una de cada quatre dones pateix osteoporosi. Es calcula que aquesta malaltia és la causant d’unes 25.000 fractures cada any. Aproximadament 1 de cada 3 dones i 1 de cada 5 homes més grans de 50 anys patirà una fractura osteoporòtica a la seva vida.
En les etapes inicials, l’osteoporosi no presenta símptomes evidents. Però, quan la malaltia comença a debilitar els ossos, és comú patir algun d’aquests senyals:
- Mal d’esquena
- Pèrdua d’estatura
- Postura encorbada
- Fractures d’ossos
- Articulacions doloroses
Una complicació de l’osteoporosi són, precisament, les fractures, que poden derivar en un dolor crònic i limitar la mobilitat del pacient. Per això, és vital evitar, en la mesura que sigui possible, les caigudes.
Quins són els factors de risc?
El nivell màxim de massa òssia en l’edat adulta i el descens en la vellesa determinen, en gran part, el risc que té una persona de patir osteoporosi. A més d’aquest envelliment natural, també hi influeixen els factors genètics i hereditaris.
Finalment, una mala alimentació (o desnutrició), l’escàs exercici físic o el consum habitual de certs medicaments i de substàncies tòxiques (alcohol o tabac) també es consideren factors de risc.
Tipus d’osteoporosi
- Osteoporosi post menopàusica: usual en dones a partir de 50 anys, per la manca d’estrògens.
- Osteoporosi senil: afecta, sobretot, els més grans de 70 anys i és el resultat d’una deficiència de calci relacionada amb l’edat.
- Osteoporosi secundària: deriva de malalties i certs trastorns hormonals o de l’administració d’alguns fàrmacs.
Les claus per millorar la salut òssia
La prevenció de l’osteoporosi és fonamental per evitar que la patologia avanci. El tractament per a l’osteoporosi comença amb canvis en la dieta i en l’estil de vida. Consumir més fruita, verdura i productes lactis pot donar un impuls als ossos. A més, cal fer una ingesta adequada de proteïnes per a la salut òssia, però també per mantenir la massa muscular.
Les persones amb aquesta patologia han de consumir prou calci i vitamina D i fer exercici de manera regular. El calci és un mineral important per a la salut òssia i està present en els lactis i en moltes verdures de fulla verda. Manté els ossos forts i es calcula que els adults en necessiten entre 700 i 1.000 mg al dia. Es recomana incorporar a la dieta habitual iogurts, formatges i sèrum de llet. Per la seva banda, la vitamina D –que es pot obtenir prenent el sol de manera prudent– es troba en aliments com la tonyina, el salmó o la llet.
L’exercici físic de manera regular també és imprescindible per tenir una salut òssia correcta. És molt beneficiós a l’hora d’enfortir els ossos, de millorar la coordinació i l’equilibri de les persones. S’aconsella practicar exercicis de resistència amb l’ajuda de pesos o bandes i no oblidar mai els estiraments, que ajuden el cos a ser més flexible. Alguns exercicis guiats, com el ioga o el taitxí, poden ajudar a revertir l’osteoporosi. En definitiva, si una persona no s’alimenta correctament i no fa prou exercici, se li poden debilitar els ossos i, fins i tot, trencar-se-li.
Finalment, el metge pot recomanar certs medicaments per prevenir o tractar la pèrdua de massa òssia. Avui dia, també és possible medicar-se per intentar reconstruir la densitat òssia. El metge farà el diagnòstic basant-se en l’estat de salut en general, l’edat i la pèrdua de densitat òssia en cada cas particular. Detectar l’osteoporosi en una fase primerenca pot ajudar a evitar que empitjori.
Dr. Carles Rabassa
Director Médico de Atlàntida
