Els metges estan obligats a complir les voluntats anticipades?

Què són les voluntats anticipades?

Les voluntats anticipades, o el testament vital, és un document escrit per algú en què s’expressen les instruccions que s’hauran de seguir quan aquesta persona estigui en una situació en què no es pugui expressar. Adreçat als metges, aquesta informació també pot designar un interlocutor a l’hora de prendre decisions amb l’equip sanitari.

La declaració de voluntats anticipades és un escrit en què una persona major d’edat que no hagi estat incapacitada judicialment, lliurement i d’acord amb els requisits legals, deixa constància de les instruccions que haurà de tenir en compte el metge responsable quan es trobi en una situació en què no pugui expressar personalment la seva voluntat.

És a dir, aquestes indicacions només es tenen en compte en els casos en què la persona es trobi en una situació que li impedeixi expressar personalment la seva voluntat. Mentre conservi la capacitat d’expressió, prevaldrà la seva voluntat sobre el que hagi expressat en aquest document vital.

Què contenen les voluntats anticipades?

Aquest document intenta assegurar que quan un pacient hagi perdut la capacitat d’expressar la seva voluntat respecte a tractaments o cures de salut es prenguin decisions d’acord amb les seves preferències. Igual que amb altres qüestions, com ara la donació d’òrgans o el destí del seu cos després de la mort.

En aquest testament, a més, es pot designar un o diversos representants, que podran actuar com a interlocutors vàlids amb el metge o l’equip sanitari, substituint-te en cas que no puguis expressar la teva voluntat per tu mateix.

En resum, una declaració de voluntats anticipades és útil per deixar constància, entre d’altres, de:

Les opinions personals respecte dels moments finals de la vida.
Els criteris en què s’han de basar les decisions en l’àmbit sanitari.
La designació d’un representant, o de més d’un, que ajudin a complir les instruccions indicades.
L’acceptació o el rebuig de determinats tractaments o cures mèdiques.
Els límits pel que fa a actuacions mèdiques.
La decisió respecte a ser donant d’òrgans.
La voluntat o no d’assistència religiosa.

Quan és el millor moment per redactar-lo?

El testament vital s’ha de fer sempre que es tingui la majoria d’edat i s’estigui en plenes facultats mentals. Es tracta de connectar amb la fi de la vida i requereix un esforç emocional basat en la reflexió.

Moltes vegades, aquestes voluntats es redacten quan hi ha una malaltia crònica molt avançada, i, més enllà de decidir sobre el propi futur, moltes persones consideren aquesta informació una manera d’evitar dolor als familiars. Amb unes directrius clares i ja decidides, es poden evitar les diferències entre els éssers estimats i les opinions subjectives.

Únicament tindrà accés a aquesta declaració la persona que l’ha redactada, el metge i, en cas que s’hagi designat, el representant del pacient.

Què s’ha de tenir en compte abans?

Tot i que cada comunitat autònoma té capacitat per regular el procediment de formalització del DVA, hi ha uns requisits comuns que s’han de tenir en compte a l’hora d’elaborar el testament vital:

S’ha de formalitzar per mitjà d’un notari i tres testimonis majors d’edat i amb plenes capacitats.
S’ha de fer arribar al metge de capçalera perquè l’incorpori a la història clínica de la persona.
Es pot registrar, de manera totalment gratuïta, al registre de voluntats anticipades del Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya. És aconsellable, ja que així la declaració estarà disponible sempre que calgui.
És recomanable conservar-ne una còpia i deixar-la en mans d’una persona de confiança.
Si es designa un interlocutor o representant, és important que aquesta persona conegui les últimes voluntats, i, si hi ha més d’un representant, s’ha d’establir un ordre de prioritat.
Si es vol modificar, substituir o anul·lar, s’ha de fer pel mateix procediment anterior. I sempre es tindrà en compte la darrera versió.