El complex d’Èdip és la idea central en la qual es basa la teoria psicoanalítica de Sigmund Freud. És a dir, constitueix l’epicentre de la seva teoria pulsional i explica el funcionament psíquic i la progressiva formació de la personalitat.

Freud va presentar el concepte l’any 1899 al seu llibre La interpretació dels somnis, encara que no va començar a fer-lo servir formalment fins al 1910. Va ser una autèntica revolució, a la seva època.

La síndrome o complex d’Èdip té l’origen en la llegenda grega d’Èdip, fill de Lai i Jocasta, reis de Tebes. Segons la mitologia, Èdip va matar el seu pare amb la finalitat d’ocupar el tron i, finalment, va acabar casant-se amb la seva mare.

Aquest concepte és clau en el desenvolupament psicosexual que té lloc durant la infància, sobretot entre els tres i els quatre anys. Aquest és el moment en què els nens reclamen tota l’atenció de la mare, desplaçant la figura paterna, per la qual habitualment senten gelosia i hostilitat. El nen veu el pare com un rival i aquest sentiment pot generar enuig i enrabiades, entre altres comportaments.

Tinc complex d’Èdip?

En la majoria de casos, aquesta situació no té massa importància i es resol de manera natural. Per això, segons la teoria de Freud, és bo respectar l’infant en aquesta etapa de desenvolupament evolutiu. Tot i això, si el menor no la supera, es podria estancar en aquest estadi de desenvolupament psicosexual i tindria conseqüències en la seva vida adulta.

La teoria de la psicoanàlisi identifica, en els homes adults que no superen la síndrome, conseqüències de comportament i psicològiques com ara problemes emocionals o sexuals. Per això, és indispensable tractar aquest complex quan no se supera i la fixació materna persisteix. De fet, per posar fi a aquesta situació es recomana, durant la infància, evitar les crítiques i les burles, dedicar prou temps a l’infant perquè no se senti desplaçat, fomentar moments de complicitat amb el pare, explicar-li com funcionen les relacions sentimentals i demanar-li espai íntim per als progenitors.

Si un nen no supera aquesta etapa i es converteix en adult, és probable que tingui problemes per portar una vida plena i satisfactòria. Segurament tindrà dificultats per madurar psicològicament i desenvolupar una personalitat pròpia. A més, li costarà ser autosuficient i assolir els seus objectius vitals.

Símptomes del complex d’Èdip en els adults

Quan l’adult no aconsegueix superar aquesta etapa normal del desenvolupament, apareixen una sèrie de comportaments característics:

• Excessiva proximitat amb la mare: admiració exagerada, prioritat davant la resta de familiars i coneguts…
• Demanar sempre consell i consentiment a la mare abans de prendre decisions pròpies.
• No ser del tot autosuficients i dependre econòmicament de la mare.
• Tendència a tenir relacions de parella que fracassen, a canviar de parella constantment, a enamorar-se d’impossibles o a relacionar-se sentimentalment amb persones més grans. En aquest sentit, a vegades les persones que pateixen el complex d’Èdip senten por en relacionar-se íntimament amb altres persones.
• En alguns casos, també poden patir impotència o disfunció sexual d’origen psicològic.

I en el cas de les nenes?

Alguns autors afirmen que la teoria ideada per Freud s’oblidava del sexe femení; mentre que altres pensen que la seva formulació és vàlida per ambdós sexes, ja que en tots els casos es passa per les mateixes etapes de desenvolupament psicosexual. Per a Jung, deixeble del neuròleg austríac, era una teoria insuficient, així que, per tal de donar explicació a la situació del gènere femení, va crear un nou terme: el complex d’Electra, complementari al d’Èdip.

Aquesta teoria explicaria la relació de la nena amb els seus progenitors, tot buscant l’acceptació del pare i convertint la mare en una “competidora”. Les nenes amb complex d’Electra dirigeixen els seus sentiments negatius cap a la mare, efecte que es presentaria també en l’edat adulta, si l’etapa iniciada en la infància no se superés satisfactòriament.

Hi ha solució?

Tant el complex d’Èdip com el complex d’Electra es poden tractar sense que importi l’edat. Si està molt arrelat, serà més complicat, però amb motivació i l’ajuda d’un professional es poden assolir bons resultats. El primer pas és, sens dubte, reconèixer el problema. Quan s’ha pres consciència de com aquest complex afecta la vida diària, trobar-hi solució és més senzill.

L’adult amb complex d’Èdip s’ha de deslligar del seu paper de nen i començar a prendre les seves pròpies decisions sense que li importi l’opinió de la seva mare. Cal eliminar la dependència emocional, i a vegades econòmica, que té amb la figura materna.

A més, ha de deixar de donar prioritat a la figura materna davant de la resta de familiars, i, per descomptat, en l’àmbit laboral.

Finalment, també serà important recórrer a un professional que li ofereixi acompanyament, consell i pautes per avançar durant el temps que sigui necessari.

Si creus que tu o algú del teu voltant pot estar patint complex d’Èdip, demana ajuda psicològica a un professional.

Dra. Claudia Pueyo
Directora mèdica adjunta