La veu és el resultat d’una acció combinada de diversos òrgans. Hi intervenen la laringe, els músculs, els cartílags, els ossos i sistemes funcionals com la respiració. Així, doncs, és la conseqüència no només d’aquests òrgans, sinó també de la posició que adopti la persona o la seva manera de respirar. La veu es caracteritza pel to, el timbre, la intensitat o la durada; i en cada persona és diferent i única.
Hi ha variables físiques, com ara respirar per la boca o al·lèrgies respiratòries, que influeixen directament en la salut vocal. Però també hi ha variables socials o contextuals, com ara els canvis bruscos de temperatura, la pol·lució o l’estil comunicatiu en una família; i aspectes psicològics, com ara la manca de son o l’estrès, que repercuteixen en la salut de la veu.
Tenir cura de la veu és, per tant, tenir cura de la salut general i donar valor a la manera de comunicar-se de les persones i d’expressar els sentiments. A més, cada persona té la seva veu, que és única i que la identifica. Per això, perquè la veu sigui un instrument de comunicació interpersonal, i que gaudeixi de bona salut, cal tenir-ne cura evitant comportaments que puguin causar lesions a les cordes vocals, per exemple.
Quan una persona abusa de la veu, o la fa servir de manera incorrecta, fa un esforç muscular que debilita la laringe. La conseqüència és que la veu es fatiga. Hi ha feines que, per norma general, causen més problemes amb la veu, pel seu alt ús. Professors, cantants o conferenciants, entre d’altres, necessiten la veu per exercir i estan molt exposats a patir trastorns associats a les cordes vocals com ara la ronquera o la disfonia.
En aquest sentit, és valuós que la població s’habituï a dur a terme certes conductes beneficioses per a la salut vocal i general. Per tenir cura de la veu, en algunes ocasions, només cal incorporar bons hàbits en el dia a dia i evitar mals costums.
Bons hàbits
D’aquesta manera, per cuidar la veu és important no fumar, igual que ho és no ser fumador passiu, ja que el fum resseca les mucoses. Entre la població fumadora, el càncer de les cordes vocals és més habitual que no pas entre les persones que no tenen aquest mal hàbit.
Ingerir begudes alcohòliques o cafeïna és nociu, també, per a la veu. Aquestes begudes actuen com a diürètiques i generen pèrdua del líquid del cos. Aquesta, alhora, resseca la veu. En canvi, es recomana ingerir aigua abundant, entre uns vuit o deu gots al dia. La hidratació és importantíssima i ajuda a reduir l’esforç fonador i a augmentar la resistència vocal.
Una bona alimentació també és clau per a la salut de la veu. S’aconsella incloure en la dieta usual aliments rics en fibra, i vitamines A, E i C perquè la gola estigui en bona forma. I, per tal de no ressentir-se la veu, és bo oblidar-se dels menjars molt condimentats o picants, perquè causen més producció d’àcid i pot causar reflux.
Si es viu en una zona seca, els experts recomanen fer servir humidificadors a casa. A més, s’aconsella practicar tècniques de bona respiració mentre es parla o es canta. És important donar suport a la veu amb respiracions profundes des del diafragma. I, sempre que s’estigui ronc, cal evitar parlar en excés.
De totes maneres, si tot i això es necessiten pautes o consells per fer servir la veu de manera correcta, hi ha les teràpies de la veu. Són molt aconsellables per conèixer com tenir cura d’una de les principals vies de comunicació de les persones.
Consells per cuidar la veu
- Limitar el consum de begudes alcohòliques o amb cafeïna
- Ingerir aigua abundant cada dia
- No fumar
- Practicar tècniques de bona respiració
- Evitar menjars picants o molt condimentats
- Evitar parlar quan s’està ronc
- No parlar en llocs amb molt de soroll ni cridar
- Descansar prou i dormir les hores necessàries
- Assistir a teràpia de la veu.
Exercicis per cuidar la veu
Les persones poden i han de tenir cura de la veu protegint-se el coll del fred, a l’hivern, o evitant el consum d’alcohol i tabac. Però també poden desenvolupar una salut òptima mitjançant exercicis específics per cuidar la veu. La majoria d’aquestes pràctiques milloren la veu, però també ajuden a augmentar la concentració i relaxar-se i, entre altres coses, a prevenir la ronquera.
Aquests exercicis d’escalfament es poden fer, per norma general, en qualsevol moment i lloc, perquè solen ser força discrets.
- Estiraments de tot el cos i la zona del cap
- Relaxació facial i respiracions profundes
- Escalfar el diafragma amb exercicis diafragmàtics (per exemple, pronunciant les síl·labes individualment amb força: da-de-di-do-du)
- Escalfar les cordes vocals i afluixar els llavis (per exemple, dient brrr unes quantes vegades, per fer vibrar els llavis)
- Col·locar la veu fent-la ressonar al paladar superior i que vibri als incisius
- Abans de fer un esforç vocal, beure te o xuclar caramels.