Periòdicament, el bullying o assetjament apareix als mitjans de comunicació a causa d’algun cas especialment greu en alguna escola. Però no tots els casos es coneixen de manera pública i, a vegades, tampoc a dins de les famílies. Perquè tant les víctimes com els agressors estan en una edat en què encara estan conformant la seva identitat i personalitat i, sovint, la comunicació amb els familiars se’n ressent. I perquè l’assetjament acostuma a passar dins de les parets de les escoles. Segons alguns estudis, el bullying pot afectar un de cada cinc nens.

Un alumne pateix bullying quan està exposat de manera repetida a accions negatives per part d’altres estudiants, sigui de manera verbal, física o social (aïllament). Són incidents que s’allarguen en el temps, sense que hi hagi provocació per part de la víctima. Sovint, l’afectat no se’n pot sortir sol, però li costa demanar ajuda. Per això cal estar alerta d’alguns senyals que ens poden posar sobre la pista del bullying:

• Somatitzacions: al matí no es troba bé o al·lega mals diversos o vòmits per no anar a l’escola. També pot passar que, un cop al centre, digui que no es troba bé perquè els pares el vagin a buscar. Així mateix pot tenir malestar els diumenges a la tarda.
• Canvis d’hàbits: fa campana, no vol anar a escola, canvia la ruta habitual, no vol anar en el transport escolar ni sortir amb els amics…
• Descens en el rendiment escolar: canvis en com afronta les feines escolars.
• Canvis en el caràcter: irritable, s’aïlla, es mostra esquerp, angoixat o deprimit.
• Perd la gana. O, al contrari, torna a casa amb gana perquè li han pres l’esmorzar o els diners.
• Alteracions en el son.
• Torna a casa sovint amb blaus, ferides o talls. O amb el material de l’escola trencat.
• Agredeix altres nens o els seus germans més petits.
• No dona explicacions del seu canvi de comportament.

Com actuar?

Si sospites que el teu fill és víctima d’assetjament, el primer que cal fer és preguntar-li directament i encoratjar-lo a parlar. És important conservar la calma i no fer-li retrets ni culpabilitzar-lo, perquè no és culpa seva. Cal tranquil·litzar-lo i donar-li suport.

Un cop aconseguit que ho expliqui, que és el més difícil, cal avaluar la importància de la situació i informar-ne l’escola. Una bona idea és preguntar-li si vol ser ell mateix qui li expliqui al mestre. Mai intentis actuar sol contra els agressors -o els seus pares-, perquè això podria ser encara pitjor per al teu fill.

I com detectar els assetjadors?

L’altra cara de la moneda del bullying són els assetjadors. No és fàcil detectar, ni admetre, que el nostre fill pot ser-ho, perquè cap pare s’ho espera. També hi ha diversos indicis que ens ho poden fer pensar:

• No té empatia. Li és difícil posar-se en la pell d’una altra persona.
• No té sensibilitat.
• És egocèntric i capritxós i té actituds despòtiques.
• És intolerant amb col·lectius que no són del seu gust.

Per evitar-ho, cal fomentar la comunicació diària -parlar molt però sense interrogar-, ensenyar-li a expressar els sentiments sense ràbia, transmetre-li que l’empatia és una actitud molt valuosa i, sobretot, tenir tolerància zero amb les actituds violentes.