Com ja alertaven els experts, els més de dos anys de pandèmia de Covid-19, amb els confinaments que va comportar, han tingut un fort impacte en els suïcidis entre la població espanyola en general, i especialment entre els joves. Si abans ja estava considerat un greu problema de salut pública, ara encara ho és més.
L’abordatge del suïcidi és complex perquè inclou els àmbits social i mèdic, però també l’esfera individual de cada persona. Els experts consideren que els factors de risc són múltiples:
- Factors sistèmics i socials. Aquí s’hi inclou des de les barreres per accedir a l’atenció sanitària fins al tractament que en fan els mitjans de comunicació, passant per l’estigma associat a la demanda d’ajuda, ja que es vincula a problemes de salut mental.
- Factors comunitaris. Desastres, guerres, conflictes… però també la discriminació d’alguns col·lectius i el seu assetjament. En aquest àmbit, també hi ha els traumes i abusos de tot tipus: les persones que han viscut situacions adverses en la infància (violència, abús sexual, maltractament, separació dels pares…) presenten un risc de suïcidi més elevat.
- Factors relacionals. Sentiment d’aïllament, soledat, falta de suport i conflictes en les relacions.
- Factors individuals. Intents anteriors de suïcidi, trastorns mentals, consum excessiu de drogues (inclòs l’alcohol), dolor crònic, discapacitat, antecedents familiars i, fins i tot, factors genètics i biològics, entre d’altres.
Un pla amb 8 objectius específics
Per tot plegat, el Pla de Prevenció del Suïcidi 2021-2025 de la Generalitat de Catalunya dissenya 8 objectius específics per reduir la prevalença i l’impacte de l’anomenada conducta suïcida:
- Dissenyar i implantar un sistema sòlid d’investigació, coneixement i vigilància epidemiològica de la conducta suïcida.
- Sensibilitzar, informar i formar la comunitat sobre la conducta suïcida i la seva prevenció, detecció i suport en els casos de risc.
- Disminuir les conductes suïcides actuant sobre la disponibilitat, l’accessibilitat i l’atractiu dels mitjans respecte de la mort per suïcidi (substàncies, medicaments, armes de foc, estructures físiques, etc).
- Oferir uns serveis d’atenció sanitària i social més integrats i eficaços per prevenir el suïcidi i la conducta suïcida en el cas de les persones en situació de risc.
- Millorar la detecció i l’atenció en atenció primària de salut, utilitzant els tractaments i abordatges basats en l’evidència científica en les conductes suïcides, així com millorar l’atenció urgent i el seu seguiment.
- Promoure l’efecte preventiu en la cobertura mediàtica i l’ús d’Internet i els mitjans digitals de comunicació.
- Millorar la capacitat de resposta ràpida, tant en la identificació inicial com en la pràctica col·laborativa i en la derivació dels casos de risc detectats, per fer-ne un abordatge oportú.
- Proporcionar suport des del sistema judicial, de salut, serveis socials i d’altres implicats a les persones cuidadores, les famílies i les comunitats afectades pel suïcidi d’un ésser estimat.
Dades preocupants
Les últimes dades disponibles indiquen que a Espanya les morts per suïcidi entre menors de 15 anys van créixer el 57% l’any 2021, respecte el 2020. Això significa 22 casos, el triple que l’any 2019, anterior a la pandèmia. La tendència es va mantenir en el primer trimestre del 2022: es van treure la vida 37 menors d’edat, 7 d’ells d’entre 10 i 14 anys.
Les xifres respecte la població general tampoc paren de pujar: 4.000 persones es van suïcidar el 2021, un 1,6% més que el 2020, que ja era l’any amb més casos des que es tenen estadístiques. En els primers sis mesos de 2022, els casos ja superaven els 2.000.