Així ha de ser un bon cuidador

Entre els valors principals que ha de tenir un bon cuidador, tant si és un familiar com un professional, destaquen l’empatia, la previsió, la implicació i la fortalesa. I és que les tasques de cura d’una persona dependent poden desgastar el cuidador i afectar la seva qualitat de vida.

L’envelliment de la població i l’augment de malalties cròniques fa que cada cop més persones hagin d’assumir el rol de cuidador. I cuidar una persona en situació de dependència no és una tasca senzilla, sinó que comporta un gran impacte.

Moltes vegades, la tasca de tenir cura d’un familiar recau en els membres de la família, habitualment en la parella o en els fills. Aquest cuidador familiar, que també es coneix amb el nom de cuidador informal, s’encarrega d’ajudar el pacient en les activitats del dia a dia que, per la malaltia, aquesta persona no pot fer per si sola.

En altres casos, la persona estarà a càrrec de les cures d’un cuidador professional que presta els seus serveis en una entitat pública o privada, o com a autònom, a casa del pacient o en altres tipus de centres. Per a les famílies, triar el cuidador adequat no sempre és fàcil.

Les qualitats d’un cuidador professional

Quan es treballa directament amb persones d’edat avançada o dependents, s’han de tenir aptituds específiques que exigeixen un perfil molt definit.

Entre les habilitats més necessàries en un cuidador professional, destaquen:

• Vocació
• Previsió
• Habilitats socials
• Formació
• Empatia
• Experiència
• Flexibilitat
• Iniciativa

Per les característiques d’aquesta feina, és important que el cuidador tingui un alt grau de vocació i, més enllà de la formació o els anys d’experiència, tingui sensibilitat i proporcioni benestar i felicitat a les persones dependents. És a dir, un cuidador no només ha de tenir aptituds, sinó també actituds i talent que puguin ajudar-lo a resoldre imprevistos amb molta sensibilitat.

D’altra banda, un cuidador professional ha de tenir bons dots comunicatius. Escoltar, atendre i assessorar la persona que té a càrrec, però també el seu entorn i la família, és important. A més, sempre ha de ser honest, perquè els éssers estimats hi han dipositat tota la confiança. I la relació de dependència s’ha de mirar sempre des del respecte.

Es tracta de ser comprensiu tant amb la persona que es cuida com amb els familiars. Això ajudarà en la feina: comunicar sempre, ser realista i alhora empàtic, amb prou confiança per compartir les rutines amb els seus familiars propers, evitant preocupacions, però sempre amb transparència en la informació.

La síndrome del cuidador cremat

Un dels aspectes que, generalment, se sol passar per alt és la salut del cuidador. El cuidador també s’ha de cuidar per no patir el desgast físic i mental que genera una tasca tan exigent com responsabilitzar-se d’una persona dependent.

Si el cuidador no és capaç de vetllar per la seva salut, tampoc no podrà tenir cura de la dels altres. Per això és important que aprengui a demanar ajuda quan la necessiti, que mantingui uns hàbits saludables, com una alimentació sana i la pràctica d’exercici, i que continuï respectant els seus moments d’oci en societat i les aficions.

El col·lapse del cuidador li acaba afectant tots els àmbits de la vida i pot tenir repercussions mèdiques, socials i econòmiques. El cuidador pot arribar a sentir frustració, cosa que pot comportar conseqüències negatives tant en la feina diària com en la seva vida personal.

Com evitar el col·lapse del cuidador

El cuidador ha d’evitar la síndrome del cuidador cremat o el burn-out.

Per això, es recomana:

1. Cuidar-se un mateix per poder cuidar millor.

2. Dormir el que és necessari, permetre’s un descans diari o setmanal, fora del contacte amb el malalt.

3. Tenir cura de l’alimentació.

4. Buscar temps lliure o de lleure per a la cura pròpia.

5. Fer alguna activitat física que li agradi.

6. Fer tot el que pugui per conservar la salut.

7. No aïllar-se.

8. Mantenir activitats divertides.

9. Demanar ajuda a altres familiars o personal contractat.

10. Expressar les emocions i les frustracions a familiars o amics.

11. No admetre intents de manipulació, encara que siguin benintencionats, a través de la culpa, l’enuig o la depressió.

12. Posar límits, cal saber dir que no sense sentir-se culpable.

13. Recórrer a un professional i a grups d’autoajuda.

14. Afavorir prendre’s temps de respir.

Quique Gòmez
Psicòleg Centre Mèdic Atlàntida