“La logopèdia és la disciplina científica i la professió encarregada de l’estudi, la investigació, la prevenció, l’avaluació, el diagnòstic i el tractament a totes les àrees de la comunicació humana, llenguatge, parla, veu, audició i funcions orals no verbals, tant en els seus aspectes normatius com patològics, al llarg de tot el cicle vital de la persona, des del naixement fins a l’última etapa de la vida.” 

Aquesta és la definició que en van fer conjuntament l’European Speech and Language Association (ESLA) i el Comitè Permanent de Logopedes de la Unió Euroea (CPLOL) el 2013 per definir un conjunt de  pràctiques encaminades a garantir un element essencial de la condició humana: la comunicació. A partir dels mots grecs logos -paraula- i paideia -educació-, es va batejar una disciplina que vetlla per la paraula dita i escoltada, pel llenguatge, per la veu, pels sons i, també, per la deglució correcta.

Funcions dels logopedes

Els logopedes són, doncs, els professionals que avaluen, diagnostiquen, pronostiquen i rehabiliten els trastorns de la parla, el llenguatge i la comunicació. També avaluen i tracten els trastorns de la deglució. El logopeda també pot intervenir en  la prevenció i la detecció precoç de problemes en aquest àmbit.

Els principals  indicadors que aconsellen la valoració per part del logopeda en infants són:

• No se l’entén quan parla.
• Es menja o afegeix sons.
• Té dificultats amb algun so.
• Es troba afònic amb freqüència.
• Quequeja.
• Diu que no hi sent bé.
• Parla poc o gens.
• Presenta canvis molt dràstics en la veu.
• Té una alteració en el desenvolupamet del llenguatge.
• Pateix dificultats a l’hora d’escriure o llegir correctament.

La intervenció dels logopedes en edat infantil és la més habitual perquè és quan es detecten els problemes en la comunicació. Però no és el seu únic àmbit de treball, ja que es poden produir circumstàncies sobrevingudes en adults que poden requerir l’actuació d’aquests professionals: intervencions quirúrgiques al sistema de la parla i la deglució, traumes i accidents que afecten aquest sistema, danys cerebrals, degeneració cognitiva…

Els logopedes tracten els trastorns del desenvolupament del llenguatge, de l´articulació, la fluidesa i el ritme, els trastorns neurològics de la veu, les dificultats en lectoescriptura, les alteracions de la deglució…amb tècniques i exercicis adaptats a cada pacient.

Tractament individualitzat

Per això, els objectius dels logopedes no són sempre els mateixos i el primer que han de fer és un diagnòstic individualitzat de cada pacient per determinar quina pràctica és la millor en cada cas. No és el mateix aconseguir que un infant amb sordesa reconegui i classifiqui els sons, que  ensenyar a un professor o orador com respirar i parlar per no perjudicar les seves cordes vocals o educar un infant perquè reconegui un fonema determinat.

Respecte als problemes de comunicació sobrevinguts, els logopedes són clau, per exemple, en els casos d’afàsia, quan una persona perd la funció lingüística a causa d’una lesió cerebral. I també quan l’afectada és la capacitat de llegir –alèxia– o d’escriure –agrafia-. O en els casos d’anomia, que és quan hi ha problemes amb el lèxic i costa trobar el mot correcte .