Atlàntida Dependència posa a disposició de la gent gran i de les seves famílies diversos serveis d’atenció i suport. Avaluar el cas particular de cada pacient és fonamental per poder-li oferir les millors cures i garantir el seu benestar.
A mesura que ens fem grans, estem més exposats a les caigudes, perdem autonomia i ens tornem més dependents. La família no sempre pot oferir l’atenció i les cures que necessitem, així que hem de recórrer a professionals.
La Llei de dependència reconeix el dret de les persones dependents a rebre serveis residencials, de teleassistència i d’ajuda a domicili, entre altres prestacions. Però què es té en compte a l’hora de decidir quin servei necessita el pacient?
Quique Gómez, psicòleg i director d’Atlàntida Dependència, llista els següents factors que s’han de valorar per triar el recurs més adequat en cada cas:
“En molts casos, els serveis no són excloents i es poden combinar —per exemple, ajuda a domicili amb teleassistència— per oferir una atenció integral i adaptada a cada moment vital”, puntualitza Gómez.
Atlàntida Dependència ofereix atenció domiciliària a les persones que han perdut autonomia. El Servei d’Ajuda a Domicili (SAD) és un recurs integral, flexible i personalitzat que inclou suport a les activitats bàsiques de la vida diària (higiene, mobilitat, alimentació…) i suport per a tasques domèstiques, compres, etc., així com acompanyament, suport emocional i estimulació cognitiva.
El Servei d’Ajuda a Domicili sol seguir aquests passos:
“L’assistència domiciliària està adreçada a persones que, per diferents motius, necessiten suport en el seu dia a dia, però volen continuar vivint a casa seva, en un entorn conegut i segur”, indica Gómez. “L’objectiu principal és mantenir la qualitat de vida, afavorir l’autonomia personal i evitar, sempre que es pugui, l’ingrés prematur en una residència.”
En aquest sentit, els serveis d’ajuda a domicili estan pensats per a:
Els últims temps, la tecnologia s’ha convertit en una gran aliada per a les persones dependents. La domòtica, els assistents de veu i els rellotges intel·ligents són eines que els ajuden a guanyar autonomia i reforcen la seguretat i la tranquil·litat tant de la persona usuària com de la seva família.
De fet, aquest és l’objectiu de la teleassistència domiciliària. Aquest servei tecnològic “permet donar resposta immediata a situacions d’emergència o necessitat”, explica Gómez. Està pensat especialment per a “persones que viuen soles o passen moltes hores sense companyia”.
Actualment, hi ha les següents modalitats de teleassistència:
L’anomenat botó vermell és el dispositiu de teleassistència bàsica que Atlàntida Dependència posa a disposició de la gent gran per contactar amb els serveis d’emergència de manera senzilla i intuïtiva. El botó vermell és en una polsera o un penjoll que l’usuari porta posat i serveix per activar el terminal fix connectat al corrent, que s’encarrega de fer la trucada.
Els dispositius de teleassistència avançada inclouen càmeres, sensors i alarmes capaços de detectar quan l’usuari pot estar en perill. Controlen l’activitat de la persona a casa seva i, quan perceben que alguna cosa no va bé (caigudes, fuites de gas, intrusió…), alerten els serveis d’emergència.
Des d’Atlàntida Dependència considerem que el present i el futur de la teleassistència està en els dispositius de tipus rellotge, que ens permeten oferir atenció des d’una central d’alarmes les 24 hores del dia dins i fora de casa, que incorporen sensors d’informació, registre de constants bàsiques i activitat de la persona usuària, a més d’oferir apps molt útils per als familiars.
En definitiva, tenir suports com els que ofereix Atlàntida Dependència pot marcar la diferència perquè les persones grans segueixin vivint amb la màxima autonomia possible i amb la tranquil·litat de sentir-se acompanyades.
