Aquests són els dispositius més pràctics davant la pèrdua de mobilitat

Actualment, disposem de múltiples dispositius per garantir-nos al màxim l’autonomia quan hi ha algun tipus d’afecció que incideix en la nostra capacitació física. Us presentem la nostra llista d´indispensables.

En el moment en què es produeix una pèrdua de mobilitat, moltes persones poden sentir que la qualitat de vida es veurà minvada per sempre. Aquesta visió fatalista és, però, més pròpia del passat. Afortunadament, avui disposem de diverses eines de suport que contribueixen a fer-nos la vida més fàcil quan aquesta situació s’arriba a produir.

A continuació, repassem algunes de les causes més habituals que poden provocar una disminució de la mobilitat, i també revisem els suports amb els quals podem comptar per recuperar o mantenir l’autonomia personal tant com es pugui.

Algunes possibles causes de la pèrdua de mobilitat

Hi ha diferents motius que expliquen la possible disminució de la nostra capacitat de moure’ns o desplaçar-nos. Evidentment, en persones joves hi pot haver lesions o accidents que els afectin l’activitat quotidiana. En molts casos, aquesta afectació es pot revertir amb recuperació fisioterapèutica. Amb tot, amb l’edat la reducció de la mobilitat pot arribar a augmentar de manera considerable per diversos motius, que repassem a continuació:

  • Els problemes articulars, com ara l’artritis (inflamació o degeneració de les articulacions) o l’artrosi (el desgast del cartílag que amorteix les articulacions).
  • L’osteoporosi, que augmenta la fragilitat dels ossos i la probabilitat que es produeixin fractures.
  • Les afeccions als peus, com ara els galindons i les durícies, el peu d’atleta (la infecció produïda per fongs o llevats), els peus diabètics (la diabetis pot provocar úlceres o infeccions als peus) o la fascitis plantar (inflamació que té lloc quan el peu s’estira o se sobrecarrega en excés).
  • Els trastorns neurològics poden afectar les funcions motrius, i provocar pèrdua de força, desorientació per falta de memòria, marejos o tremolors.
  • Les malalties com el Parkinson, que provoca problemes de coordinació, rigidesa muscular, tremolors o bradicinèsia (la lentitud en els moviments voluntaris).

Formes de suport generals

Per sort, avui disposem de diversos dispositius que poden ajudar a pal·liar els efectes d’aquestes possibles afectacions, juntament amb les recomanacions generals per exercitar el moviment i evitar, tant com es pugui, la pèrdua de massa muscular. 

  • Els bastons o les crosses són l’opció més adequada per als qui necessiten un suport més lleu, ja que permeten una autonomia més gran del moviment.
  • Els caminadors són ideals per a les persones que necessiten una ajuda addicional per caminar, perquè proporcionen un punt de suport sòlid, tant en exteriors com en interiors. Podem trobar diversos tipus de caminadors, des dels fixos fins als que tenen rodes, per facilitar els desplaçaments. Alguns també tenen un seient incorporat per descansar durant el trajecte.
  • Les rampes d’accés i les cadires salvaescales són essencials per facilitar els desplaçaments, tant a casa com a les residències especialitzades.
  • Les cadires de rodes, tant si són manuals com elèctriques, permeten fer desplaçaments segurs i còmodes quan la reducció de la mobilitat és considerable.
  • Els escúters per a persones amb mobilitat reduïda ofereixen la possibilitat de recórrer distàncies més llargues.

Recomanacions més específiques

  • Les butaques elevadores, que permeten asseure’s i aixecar-se sense córrer riscos ni fer sobreesforços.
  • Els estris ergonòmics per facilitar situacions diàries, com ara el parament de cuina o els dispositius pensats per fer tasques d’oficina.
  • Els llits articulats, que poden ajustar la posició a les necessitats de cada persona.
  • Les estoretes antilliscants, que se solen col·locar en llocs susceptibles de provocar caigudes (per exemple, a la sortida de la dutxa i als peus del llit).
  • Els coixins antiescares, que proporcionen un suport ergonòmic i una distribució adequada de la pressió quan estem asseguts, ajuden a millorar la circulació i a prevenir la formació d’úlceres.
  • Els agafadors, passamans i barres de suport: són especialment útils per facilitar l’accés al vàter o la dutxa o per aixecar-se del llit, ja que permeten una subjecció més segura i eviten les relliscades.
  • Els tamborets o cadires de dutxa: estan pensats per a persones que no es poden mantenir drets a l’hora de fer la higiene personal.
  • Els elevadors de vàter, que faciliten asseure’s i aixecar-se gairebé sense esforç.
  • Les grues, que permeten passar de manera segura d’un lloc a l’altre (per exemple, del llit al bany), sempre sota la supervisió d’un cuidador.

El millor suport, els cuidadors professionals sociosanitaris

Per sobre de totes aquestes eines, és essencial comptar amb l’ajuda de professionals especialitzats en l’atenció i la cura de la salut. Ells s’encarregaran d’avaluar el nostre estat físic per suggerir-nos quins són els dispositius i l’atenció que veritablement necessitem.

A Atlàntida Dependència, disposen d’un equip format per persones altament compromeses que s’encarreguen de proporcionar tota l’assistència necessària a l’hora de fer les feines diàries, així com també serveis específics de rehabilitació i fisioteràpia, amb l’objectiu que tots puguem gaudir d’una vida tan activa i feliç com sigui possible, independentment de quin grau de mobilitat tinguem en cada fase de la vida.

Comparte este artículo

También podría gustarte