El període de criança dels fills i filles és un temps gratificant, de molta il·lusió i d’amor. És una etapa plena de descobertes per als infants, que van aprenent de manera exponencial tot allò que els servirà a la vida adulta. Però també està clar que és un període en què les rutines que els pares i mares tenien es capgiren, perquè se’n van incorporant de noves, al ritme de la creixença dels nens i nenes: alimentació, higiene, educació, esport, lleure…
En el cas dels infants dependents, aquesta capgirada és encara més evident, perquè moltes vegades es tracta de nens i nenes que requereixen una atenció a temps complet a causa de les seves discapacitats psíquiques, físiques o, sovint, combinades. I en aquestes situacions, els suports externs esdevenen vitals per a les famílies, especialment per als pares i mares, que es veuen abocats a fer mans i mànigues per atendre els seus infants mentre miren de preservar la seva vida laboral i personal.
Educació. Un procés relativament senzill com és triar l’escola del fill o filla pot esdevenir un via crucis en el cas d’infants dependents. No tots els centres disposen dels recursos adients (professionals, espais…) ni estan preparats per a atendre la diversitat amb una perspectiva inclusiva. Hi ha infants que han de tenir un monitor o mestre a dedicació completa.
Atenció sanitària. No abunden els professionals especialitzats en aquest tipus d’infància, que en molts casos necessiten un tractament individualitzat: terapeutes, logopedes, fisioterapeutes… A la sanitat pública, sovint s’han de patir llargues llistes d’espera i no tothom està en situació d’assumir les despeses de la sanitat privada. I, com en el cas de l’educació, si es viu lluny de les grans ciutats la situació empitjora.
Lleure i esport. Els moments d’oci dels infants dependents tampoc són fàcils d’omplir per la manca d’espais i professionals adequats. Tant pel que fa a iniciatives destinades a ells i elles de manera específica, com a projectes inclusius en què convisquin amb infants sense dependència.
Tot plegat provoca un gran impacte en la vida dels pares i mares. La necessitat d’atenció constant genera problemes de conciliació de la vida laboral i personal que pot derivar també en problemes econòmics: si no s’aconsegueix una solució adequada, això pot comportar la pèrdua o reducció de la feina i la renúncia a promocions laborals, entre altres conseqüències.
Les xarxes de suport
Un altre repte important és, sens dubte, en l’àmbit psicològic i emocional, aquella sensació de sentir-se sol davant d’una muntanya que sembla inabastable. I en aquest àmbit són cabdals les xarxes de suport que s’ofereixen des de múltiples entitats. Perquè l’ajut de la família (avis i àvies, germans i germanes…) és molt important, però no és una ajuda professional que aporta recursos, espais de trobada i assessorament en temes clau com els tràmits burocràtics que cal fer per demanar les ajudes, subvencions i beques més adequades. Segur que els pares i mares, sobretot si són novells, no saben ni per on començar. En el cas de l’educació, per exemple, es poden disposar d’ajuts com aquest però cal demanar-lo en el moment que toca.
Les múltiples entitats i organitzacions estan enfocades a fer front comú per facilitar la vida tant com es pugui a aquestes famílies. I aquesta és també la missió de Dependència, que ofereix múltiples solucions i recursos adaptables a gairebé cada necessitat. Des de serveis d’atenció a domicili fins a suports d’acompanyament dins i fora de la llar. Aquí podeu descobrir-los tots.