Una realitat que preocupa cada vegada més

Es pot establir l’any 1935 com a data en la qual es comencen a conèixer els primers esforços per tractar d’explicar el que avui entenem per TDAH. Va ser en aquells dies quan alguns dels metges es trobaven en les seves consultes a nens en edat escolar que es mostraven inquiets, molt actius i amb dificultat per a mantenir la seva atenció durant molt de temps, en aquest moment, es va acunyar el diagnòstic de síndrome post-encefàlic. Aquest diagnòstic no va tenir molt d’èxit atès que la majoria d’aquests nens no havien sofert una encefalitis pel que no servia per a explicar el seu estat.

En els anys seixanta es produeix un canvi important gràcies a Leon Eisenberg, que va voler identificar aquest trastorn com a «reacció hipercinètica de la infància». Utilitzant aquest concepte va poder tractar a escolars amb dificultats en el seu desenvolupament acadèmic normal i provant diferents psicofàrmacs, finalment utilitzant el metilfenidato, va obtenir resultats molt positius i avui dia continua sent un tractament d’elecció.

Segons el DSM-IV-*TR (2000), la prevalença del trastorn se situa entre el 3 i el 7% en nens en edat escolar. Aquest problema afecta les criatures, a les seves famílies i a les escoles.

Afecta els infants perquè els dificulta fer les seves tasques quotidianes amb un cert ordre, els costa molt començar a fer les coses, quan finalment comencen triguen molt a acabar o deixar tasques inacabades, perden o obliden les seves coses sovint, sembla com si no escoltessin el que se’ls diu, tenen dificultats per a mantenir una conversa, seguir les normes d’un joc…

Les famílies també es veuen afectades perquè el TDAH suposa sovint problemes de tipus emocional, baix rendiment escolar, problemes d’adaptació social, dificultats en les relacions familiars, hàbits inadequats, comportaments incorrectes, major propensió a accidents domèstics….

I finalment també afecta a l’àmbit escolar perquè aquests infants poden tenir algunes dificultats per a seguir el ritme habitual de la classe, els costa estar asseguts en la mateixa postura molta estona, distreuen als companys, poden descuidar el material, interrompen al professor, necessiten més ajuda per a concentrar-se en les tasques o exàmens, solen tenir conflictes amb altres companys…

La necessitat d’oferir nous recursos per als nens amb TDAH

Amb aquestes dades, i com ja hem vist en altres entrades d’aquest blog, ens trobem davant una realitat que preocupa i a la qual hem de poder oferir noves oportunitats terapèutiques.

En la nostra constant cerca d’oferir nous serveis per a atendre les necessitats de les persones, des d’Atlàntida Dependència estem treballant per a posar en marxa un programa per al tractament d’aquest trastorn, utilitzant un element que ja hem utilitzat en altres casos: La teràpia assistida amb animals.

Una àmplia sèrie d’estudis en l’entorn educatiu ha mostrat que els animals atreuen i mantenen l’atenció dels nens i dirigint-la cap a l’exterior (Katcher i Wilkins 1997). Hart l’any 2003 ens diu “Els efectes calmants dels gossos són especialment valuosos amb nens que mostren alteracions de falta d’atenció i hiperactivitat i trastorns de conducta i han servit de base per a diverses intervencions terapèutiques.

Els resultats contrastats per recerca empírica ens demostren que:

• La presència del gos afavoreix el desenvolupament de l’atenció sostinguda

• El contacte amb l’animal inhibeix els prejudicis negatius del nen cap a la teràpia.

• L’atenció cap al gos inhibeix en el nen el comportament no desitjat

• La teràpia assistida amb gossos ajuda a desenvolupar la parla controlada

• Augmenta la possibilitat que el nen aprengui en altres contextos

També la nostra experiència de més de 3 anys en el treball amb pacients de diferents perfils (demències, autisme, síndrome de Down) ens porta a pensar en la utilitat de la teràpia assistida en el tractament del TDAH.

El programa que plantegem és multicontextual. Planteja el treball amb el nen per a millorar la regulació dels problemes de comportament i desenvolupament de capacitats cognitives, amb la família per a treballar l’entrenament en tècniques de modificació conductual i habilitats per a afrontar problemes relacionats amb la criança d’un nen amb TDAH, i amb les escoles per a oferir informació i capacitació tècnica per a treballar amb estudiants hiperactius o/i amb dèficit d’atenció.

El programa consta de 30 sessions d’una hora i quart de durada a les quals els alumnes acudeixen una vegada per setmana durant els mesos d’octubre, novembre, desembre, gener, febrer, març, abril i maig.

Durant el procés d’implementació s’anirà avaluant el programa mensualment i es mantindran reunions mensuals amb els pares amb l’objectiu de registrar l’evolució dels participants i determinar si s’estan aconseguint els objectius proposats.

Es realitzarà un seguiment mensual amb els professors per a determinar i avaluar si realment s’estan aconseguint els objectius proposats o si per contra és necessari modificar alguns aspectes del programa.

És un projecte social destinat a l’enfortiment de l’atenció sanitària i l’educació, que resulta innovador i que beneficia a famílies i escoles perquè com ja hem vist la problemàtica del TDAH no és exclusiva de l’infant, si no que ens afecta a tots.

L’equip d’Atlàntida Dependència està en aquests moments treballant en l’entrenament dels nostres gossos i contactant amb famílies i entitats per a fer-les participar del disseny del programa. També estem buscant vies de finançament i tot s’està fent amb molta il·lusió per a poder posar en marxa aquest nou servei en un futur pròxim.