Les teràpies assistides amb animals, generalment, se serveixen d’un gos com a recurs terapèutic. També són habituals les accions amb cavalls o gats. L’objectiu d’aquesta teràpia és millorar les funcions físiques, emocionals i cognitives dels pacients.

Els éssers humans i els animals conviuen amb un fort vincle que fa que la presència de l’animal millori la qualitat de vida de les persones. Entre altres beneficis, la relació amb un animal disminueix l’estrès, millora la integració, preserva l’equilibri físic, millora l’estat emocional, etc.

En aquest sentit, la medicina fa dècades que se serveix d’aquest fort vincle a favor de les persones malaltes. Les teràpies assistides amb animals són intervencions terapèutiques molt eficaces que es basen en el suport i l’acompanyament de diferents animals –com ara gossos, gats i cavalls– entrenats específicament per relacionar-se amb pacients que necessiten tractaments complementaris.

Es tracta d’una opció terapèutica que té una meta molt planejada, estructurada i, sobretot, dirigida per professionals de la salut. A més d’aportar companyia i distracció, els animals augmenten la motivació i l’atenció de les persones i, per això, aquestes teràpies assistides afavoreixen la consecució dels objectius marcats.

El més important en les teràpies amb animals és adequar-la a cada pacient i circumstància. No és millor una mascota que una altra, i aquesta decisió ha de ser totalment personalitzada.

A qui s’adrecen?

Les teràpies assistides amb animals es poden aplicar a qualsevol persona o pacient que tingui una necessitat especial. Per exemple, són molt útils a l’hora de tractar malalts terminals, pacients amb trastorns alimentaris, de salut mental o dones víctimes de la violència de gènere, entre altres col·lectius.

Aquest tipus de teràpies cada vegada tenen més presència en centres de salut com les residències de la tercera edat. Per a la gent gran, fer activitats guiades amb gossos o gats, per exemple, ajuda a fomentar la comunicació, evitar la solitud o tractar, fins i tot, malalties com l’Alzheimer i l’autisme.

Gossos i gats

Sens dubte, els gossos són els animals més acostumats a fer teràpies assistides. Per ser un bon acompanyant, el gos ha de ser tranquil, dòcil i previsible, tot i que pot ser de qualsevol raça. I, per evitar que faci massa força sobre els pacients dependents, és millor que sigui de mida mitjana.

Els gossos són demandants i, només pel fet de tenir la responsabilitat de treure’l cada dia, són perfectes per a persones que s’han d’exercitar físicament.

Per part seva, els gats també s’estan guanyant un lloc com a animals d’acompanyament o assistència. Són part d’un tractament molt eficaç, per exemple, per a persones amb TDAH o per abordar casos d’infants amb autisme.

Els felins, per la mida, es poden agafar i acariciar, i aquestes cures redueixen l’estrès i la freqüència cardíaca de la persona. A més, pel caràcter assossegat i independent, transmeten tranquil·litat i confiança i reforcen la relaxació personal. Finalment, requereixen menys atenció, cosa que els converteix en bones mascotes per a gent gran o amb mobilitat reduïda.

L’equinoteràpia

Una altra gran teràpia amb animals és la que es fa amb cavalls, coneguda com a equinoteràpia. L’assistència amb cavalls aconsegueix molts beneficis físics i mentals i té diferents modalitats, com ara la hipoteràpia, l’equitació com a teràpia o l’esport amb cavalls adaptats.

Totes aquestes eines terapèutiques tenen el cavall com a figura mediadora i s’enfoquen en la superació personal, a incrementar l’autoestima, facilitar la comunicació i l’aprenentatge o millorar l’equilibri i la coordinació.

Per tot plegat, l’equinoteràpia està recomanada per tractar diferents tipus de paràlisi i persones amb síndrome de Down, autisme i trastorns generalitzats del desenvolupament.

Beneficis de les teràpies assistides amb animals

• Milloren habilitats físiques com la coordinació i l’equilibri.
• Disminueixen l’estrès.
• Disminueixen la pressió arterial i la freqüència cardíaca.
• Milloren la memòria, la comunicació i el llenguatge.
• Incrementen els nivells d’atenció i concentració.
• Augmenten l’autoestima i l’autoconfiança.
• Disminueixen el sentiment de solitud i aïllament.
• Fomenten l’empatia.
• Milloren les habilitats socials.
• Augmenten les relacions socials en l’entorn.
• Afavoreixen la integració en activitats de grup.

Quique Gòmez
Psicólogo Centro Médico Atlàntida