Segons les dades que manegen les entitats del Tercer Sector Social, l’anomenada bretxa digital afecta ja el 32% de les llars catalanes. Un percentatge que és 8 punts més alt en el cas de les famílies que presenten vulnerabilitat social.

S’entén per bretxa digital la impossibilitat d’accedir i de fer servir determinats dispositius digitals (ordinadors, tauletes, telèfons mòbils…) i les xarxes de comunicació de dades, inclosa internet. Una dificultat d’accés que es produeix per la falta de mitjans, però també per la falta dels coneixements bàsics per fer-ho. Un analfabetisme digital que, vistes les dades, amenaça de deixar enrere un terç de la població.

Aquesta bretxa es produeix i amenaça de fer-se cada cop més gran perquè, precisament, la resta de la societat es mou en sentit contrari: cada cop són més i més els serveis (públics i privats) que requereixen un mínim de competències i aparells digitals per poder-hi accedir. Amb la qual cosa es dona la paradoxa que potser són els que més els necessiten -per la seva vulnerabilitat- els que ho tenen més complicat per accedir-hi, a causa de la bretxa digital.

Propostes per a tothom

Moltes entitats i plataformes del Tercer Sector Social reclamen des de fa anys que les innovacions tecnològiques que van apareixent de manera constant es dissenyin de manera inclusiva, de manera que les puguin adoptar la immensa majoria de la població, fins i tot aquells que estan amenaçats per la bretxa digital. Aplicacions més intuïtives, formularis més senzills, accessos més fàcils… però sovint això no passa.

En canvi, a l’últim Mobile World Congress (MWC) de Barcelona es van presentar diverses iniciatives, sota el paraigua de la Taula del Tercer Sector Social de Catalunya, que tenen la inclusivitat com a bandera:

• Comunicador tàctil. Una app desenvolupada al Centre de Tiflotecnologia i Innovació d’ONCE que permet a les persones sord-cegues comunicar-se amb qualsevol, gràcies a un teclat braille que es connecta al telèfon mòbil.

• Dinder Club. Una app de cites per a persones amb discapacitat intel·lectual. Té com a objectiu ampliar les xarxes relacionals i d’amistat d’aquests col·lectius, sovint oblidats o marginats en aquest tipus d’aplicacions. També ofereix plans d’oci, de cultura i d’esport. I, és clar, no oblida les necessitats sexoafectives d’aquestes persones. S’ha desenvolupat amb el suport de Dincat, la plataforma que agrupa diverses entitats de persones amb discapacitat intel·lectual.

• OVACS. Són les sigles de les Oficines Virtuals d’Atenció Ciutadana Social de l’Ajuntament de Barcelona. Estan pensades per fer fàcil l’accés a tràmits, serveis i prestacions a les persones que ho necessitin.

Un altre dels camps que pot servir de molta ajuda a les entitats del Tercer Sector Social és el big data, l’ús i anàlisi de dades massives per a millorar coneixements, estratègies i objectius. En definitiva, poder identificar amb més precisió els problemes per dissenyar de manera més acurada les solucions.

Quique Gómez, director tècnic de Dependentia