La síndrome de fatiga crònica (SFC), també conegut amb el nom d´encefalomielitis miàlgica, és una malaltia caracteritzada per una fatiga persistent i invalidant fins i tot davant petits esforços, que moltes vegades no millora amb el repòs i pot arribar a ser molt invalidant. Sol afectar a gent jove i de mitjana edat, d’entre vint i seixanta anys, i, sobretot, a dones.

La severitat de la fatiga crònica és molt variable. Hi ha casos en què la persona afectada presenta grans problemes relacionats amb les seves capacitats físiques i cognitives, i en els quals moltes accions de la vida quotidiana es veuen limitades. En canvi, hi ha persones que pateixen fatiga crònica amb símptomes molt més lleus i poden portar una vida més o menys normal. Els símptomes més habituals solen ser dolor muscular, falta de concentració i/o pèrdua de memòria i insomni.

Actualment, la SFC s’inclou en el grup de Síndromes de Sensibilització Central, un concepte relativament recent que engloba diferents processos, com la fibromiàlgia, l’intestí irritable o la sensibilitat química múltiple, entre d’altres, i que es caracteritza per una hipersensibilitat (és a dir, una activació i resposta desmesurada del sistema nerviós davant de fàrmacs, estrès, infeccions o productes químics) que es manté en el temps, encara que hagi desaparegut l’estímul que l’ha desencadenat. Tots aquests processos comparteixen una gran quantitat de símptomes, com fatiga, dolor generalitzat, alteracions cognitives (com la dificultat de concentració, la lentitud mental i la pèrdua de memòria), son no reparador o alteracions gastrointestinals, sempre sense una causa detectable que aparentment les justifiqui.

Què causa la fatiga crònica?

Encara es desconeix el motiu pel qual aquesta malaltia es presenta en algunes persones i en altres no. No obstant això, alguns estudis semblen indicar la possibilitat de néixer amb una predisposició al trastorn, que després es desenvolupa per una combinació de factors. Alguns dels possibles desencadenants que s’estan estudiant comprenen:

• Infeccions virals. A causa de que algunes persones desenvolupen la síndrome de fatiga crònica després de patir una infecció viral, els investigadors es pregunten si és possible que siguin els virus els que desencadenen el trastorn. Entre els virus sospitosos es troben el virus d’Epstein-Barr, el virus de l’herpes humà 6 i els virus de la leucèmia del ratolí. Encara no s’ha trobat un vincle concloent.

• Problemes del sistema immunitari. El sistema immunitari de les persones que tenen síndrome de fatiga crònica sembla estar lleument afectat, però no està clar si aquest deteriorament és suficient com per causar efectivament aquest trastorn.

• Desequilibris hormonals. Les persones que pateixen la síndrome de fatiga crònica de vegades també presenten nivells anormals en sang de les hormones que es produeixen a l’hipotàlem, a la hipòfisi o a les glàndules suprarenals. Tot i això, encara es desconeix la importància d’aquestes anormalitats.

Els símptomes més habituals

Per confirmar un diagnòstic de fatiga crònica, els especialistes solen tenir en compte la durada dels símptomes que presenta el pacient. En general, quan els problemes persisteixen més de sis mesos sense cap altra causa aparent, els metges comencen a establir un diagnòstic més precís de la patologia.

El símptoma més característic de la SFC és el cansament i la fatiga intensa que no desapareix amb el descans i que limita les activitats típiques de la vida diària. Però, quins altres símptomes presenta la malaltia?

• Dolor de les articulacions i dels músculs, així com debilitat muscular
• Dificultat per concentrar-se i pèrdua de memòria.
• Mals de cap freqüents.
• Trastorns digestius.
• Trastorns de son i dels estats d’ànim, com la depressió, l’ansietat o la irritabilitat.
• Dolor dels ganglis limfàtics.

A tots els afecta per igual?

Després d’anys d’experiència amb malalts de SFC, alguns especialistes que la investiguen ofereixen una valoració de la fatiga en quatre estadis, acceptada per CATSALUT, depenent del grau de repercussió que la malaltia incideix en la qualitat de vida i les activitats quotidianes del malalt.

• 1. Fatiga lleu. Permet que el malalt tingui una vida pràcticament normal i no el limita per a les activitats laborals, ni tampoc per als plans d’oci. La fatiga apareix freqüentment després de fer un exercici o activitat que se surt d´allò que és normal. Pot fer-se més evident si hi ha processos que coexisteixen amb ella, com una malaltia infecciosa o alguna circumstància que alteri el seu ritme normal vital, per exemple, no dormir bé durant una temporada. En aquest grau de fatiga, l’entorn del malalt no nota amb facilitat la simptomatologia.

• 2. Fatiga mitjana. La malaltia suposa una interferència més important i constant en la vida del malalt. La persona afectada de vegades no pot acabar algunes tasques que havia iniciat i fracassa en els objectius prefixats. Pot requerir baixes laborals episòdiques.

• 3. Fatiga severa. El malalt en aquest punt ja no pot treballar, només pot fer algunes activitats de baixa intensitat i de forma transitòria. La malaltia invalida al malalt per a realitzar qualsevol tasca que suposi un cert esforç continuat.

• 4. Fatiga avançada. És una situació d’agudització transitòria fins al punt que el pacient no es pot moure del llit i necessita ajuda per dur a terme qualsevol activitat bàsica.

Tractaments per la SFC

Actualment encara no hi ha un tractament capaç de curar la síndrome de fatiga crònica. Per aquest motiu, l’objectiu dels metges és realitzar un tractament simptomàtic (reduir o eliminar els símptomes de la malaltia), perquè el pacient pugui tenir una millor qualitat de vida, amb les menors limitacions possibles.

Un bon diagnòstic i comptar amb una correcta informació sobre la patologia són la base inicial del tractament, que pot anar acompanyat de fàrmacs (analgèsics, antidepressius, medicaments per a l’ansietat), exercici físic adaptat, suport psicològic o tècniques de relaxació.

Consells per fer front a la malaltia

Què poden fer els malalts de la síndrome de fatiga crònica per millorar el seu dia a dia?

A Espanya existeix l’Associació d’afectats per la Síndrome de Fatiga Crònica (ACSFCEM), que dóna suport i orientació a persones amb SFC amb atenció personalitzada a la seu de l’associació i també per via telefònica i telemàtica. Aquesta entitat assegura que, per facilitar la vida a les persones amb fatiga crònica, és molt important tenir en compte aquestes accions:

• Educar el pacient sobre la malaltia. Proporcionar-li informació, orientació i ajudar a que sàpiga on se situa el seu llindar d’energia, perquè no el superi.

• Demanar ajuda, sempre que sigui necessari, a associacions de malalts.

• Vigilar el procés de forma contínua per controlar la possible aparició d’altres malalties.

• Tenir una actitud positiva en relació a la malaltia, evitar l’aïllament del malalt i potenciar les relacions afectives i el temps d’oci.

Si creus que tens algun símptoma de SFC, demana consell al teu metge. Ell t’ajudarà a aclarir si pateixes la malaltia i et donarà consells que serviran per millorar la qualitat de vida en el teu dia a dia.