Ja sigui per vergonya, per falta de confiança, per por a escoltar el diagnòstic o per relativitzar els nostres dolors, la veritat és que moltes persones tendeixen a mentir en la consulta del metge. Per què enganyem a l’única persona que pot ajudar-nos, tot i tenir algun mal que volem solucionar?

Un elevat nombre de persones tendeix a mentir en la consulta del metge. Encara que sembli contradictori, molts pacients són incapaços de sincerar-se amb el seu metge i explicar-li què és el que realment els hi passa, quins símptomes presenten o com se senten física i emocionalment. Quins són els factors que fan que els pacients de vegades actuïn d’aquesta manera?

Ser sincer és imprescindible

Òbviament, perquè un metge pugui fer bé la seva feina i emetre un diagnòstic fiable és fonamental que el pacient es mostri comunicatiu i disposat a col·laborar. Habitualment, la primera pregunta que ens planteja el metge és: “Què li passa?”. I és precisament en aquest moment en què el nostre paper és crucial perquè el doctor pugui esbrinar què és el que ens passa i ens pugui proposar un tractament efectiu.

Encara que sembli evident, molta gent oblida que l’única persona que ens pot oferir un diagnòstic veritable amb una solució personalitzada és la que tenim al davant i, en lloc de ser sincers, aposten per mentir. Determinats pacients, en un inici, simplement asseguren sentir-se bé, sense cap dolor especial. Però a mesura que avança la visita i la confiança entre metge i pacient augmenta, van verbalitzant els símptomes o les molèsties que presenten. D’altres, per aconseguir la baixa mèdica o cridar l’atenció, afirmen tenir símptomes falsos. Per què no som sincers?

El que ens porta a mentir

Els motius pels quals una persona pot arribar a maquillar la veritat, ometre informació sobre el seu estat o, directament, mentir a un facultatiu són nombrosos i es produeixen per diferents raons. No obstant això, gairebé tots ells tenen a veure amb factors psicològics o emocionals, que l´afecten en major o menor grau:

• Oblidar la confidencialitat: En entrar a la consulta hem de recordar que tot el que expliquem serà confidencial i quedarà entre metge i pacient. És el que es coneix com a secret professional. I és que els metges, per llei, no poden vulnerar la intimitat dels seus pacients. Tenir-ho en ment ens permetrà tranquil·litzar-nos i ser sincers. Amb això, sens dubte, obtindrem un diagnòstic molt més encertat.

• –      Falta de confiança: Dir la veritat no sempre és fàcil, i menys a algú a qui gairebé no coneixem. I la veritat és que del metge solem saber més aviat poc, ja que no coneixem la seva vida, els seus gustos, els seus ideals… i no hem compartit vivències amb ell, més enllà de les relacionades amb la medicina. Per això, a algunes persones els resulta complicat sincerar-se amb el seu metge. Un bon metge sol ser capaç de guanyar-se la confiança del seu pacient mostrant-se proper i afable, preguntant i comunicant el diagnòstic amb prudència i, sobretot, amb empatia.

• Vergonya i pudor: Certs símptomes són difícils de confessar, especialment els que fan referència a problemes íntims o que afecten determinades parts del cos. Explicar tot d’una que creiem tenir una infecció, dermatitis o fongs, entre altres afeccions d’índole similar, no sempre és fàcil. Se’ns oblida que els metges estan acostumats a diagnosticar tot tipus de malalties i que no hi són per jutjar-nos, sinó per ajudar-nos. El mateix passa quan el diagnòstic requereix un reconeixement físic. El pudor a mostrar el nostre cos pot portar-nos a mentir sobre quin és el nostre estat de salut, tot i saber que això pot dificultar la feina del metge.
• Por: De vegades, la mentida és fruit de la por a patir una malaltia greu. No obstant això, si realment estem preocupats per la nostra salut, el vital és anar amb la veritat per davant i aconseguir que el metge arribi a un diagnòstic el més aviat possible. En molts casos detectar una malaltia a temps pot arribar a salvar-nos la vida.

• Interès: Alguns pacients menteixen sobre la seva salut inventant falsos símptomes. El seu objectiu és aconseguir determinats medicaments -perquè han sentit que certs productes eliminen líquids, aprimen o estimulen-, fins i tot sabent que el consum d’aquestes substàncies pot ser extremadament perjudicial per al seu organisme, arribant a causar problemes hepàtics, cardíacs o de tiroides. També és freqüent mentir per obtenir la baixa mèdica laboral, cosa que pot comportar greus conseqüències si es descobreix l’engany.

• En el cas dels més petits, els metges també han d’anar amb compte, perquè de vegades diuen que els fa mal alguna part del cos, quan en realitat el que volen és tenir una excusa per no anar a l’escola. Això és molt comú quan el nen té algun problema a l’escola i intenta enginyar-se-les de totes les maneres possibles per no anar-hi, per exemple, quan pateix assetjament escolar.

Consells per ser comunicatius

Si et costa sincerar-te amb el teu metge, tingues en compte aquestes recomanacions:

• Mentalitza’t que el metge és una mà amiga. Quan anem a la consulta del metge hem de tenir molt clar que si algú ens pot ajudar és precisament el metge. Ell o ella és qui detectarà la malaltia que ens afecta i qui ens donarà la cura per sentir-nos millor i perquè podem recuperar el nostre valuós benestar.

• –      Confia i sé sincer/a. Per evitar mentir o amagar informació hem de confiar en l’altra persona i recordar que tot el que li expliquem serà confidencial i romandrà sota secret professional. Per aquest motiu, estar tranquils ens ajudarà a explicar el que ens passa.

Planifica el què i el com. En qualsevol situació comunicativa és tan important el que contem com la manera de fer-ho, les paraules que fem servir per descriure com ens sentim. Per aquest motiu, és fonamental saber explicar al metge el que ens passa i fer-ho amb claredat perquè ens entengui correctament sense induir-lo a errors. Per a això, abans d’entrar a la consulta, resulta ideal planificar el que volem dir i intentar estructurar de la millor manera possible la informació i els detalls que volem expressar.