El servei de teleassistència és un recurs que cada cop es fa servir més entre les persones grans o dependents. En aquest article t’expliquem què és i com funciona.

El botó vermell de teleassistència és un dispositiu, generalment en un braçalet o un penjoll, que només prement-lo es posa automàticament en contacte amb un servei telemàtic d’atenció que funciona les 24 hores del dia els 365 dies de l’any.

D’aquesta manera, la tecnologia al servei de les persones s’ha convertit en una gran aliada, i l’ús d’aparells tecnològics com aquest és cada vegada més comú entre la gent gran i les persones dependents o amb mobilitat reduïda. És especialment útil i tranquil·litzador per a les persones dependents que viuen soles o que passen sols la major part del dia, així com per als seus familiars, que troben en aquest dispositiu una garantia de seguretat.

Es facilita en forma de braçalet o penjoll amb la idea de portar-lo sempre a sobre, fins i tot per dormir. I solen ser resistents a l’aigua, perquè no se’ls hagin de treure ni en el moment del bany.

Com funciona el botó vermell de teleassistència?

Generalment, està format per dos dispositius: d’una banda, el braçalet o el penjoll que porta el botó vermell de teleassistència que li dona nom i, d’altra banda, un aparell fix que es connecta al corrent en un lloc de la casa. El fix s’encarrega d’emetre la trucada quan es pitja el botó. Per la seva banda, el botó de teleassistència té un micròfon i un altaveu per poder fer-lo servir com a mans lliures. Té un funcionament molt senzill i intuïtiu, i la mecànica és ràpida i immediata en cas d’emergència. Només prement-lo, s’emet de manera automàtica una trucada a una central d’atenció, on un equip de professionals donarà resposta a la necessitat en qüestió.

Dependrà del cas i el nivell de gravetat, però la idea és que, en una situació d’urgència, l’equip d’assistència activi l’avís als serveis d’emergència (hi truqui i enviï una ambulància, els bombers o la policia) i es posi en contacte amb els familiars ràpidament.

L’objectiu és brindar tranquil·litat tant per a l’usuari com per als familiars que, en cas de necessitat, tindran ajuda a l’abast de la mà.

Beneficis del botó vermell de teleassistència

Quan sorgeix la necessitat, els professionals de l’atenció a domicili gestionen els recursos requerits per oferir una solució adequada a cada problema:

• Proporcionen ajuda immediata en cas de caigudes o accidents, contactant amb els serveis sanitaris d’emergència i els familiars.
• Ofereixen seguretat i companyia, cosa fonamental per a la gent gran o dependent que passen molt de temps sola a casa. La teleassistència hi manté un contacte estret cada dia, els proporciona una estona de conversa i atén les seves preocupacions, amb la qual cosa s’eviten la sensació d’aïllament i la depressió.
• Gràcies a aquest contacte diari, poden ajudar a l’hora de prendre medicaments i tractaments, recordant les dosis diàries o les cites mèdiques.
• Per als usuaris que vulguin tenir atenció immediata també quan surten de casa, s’ofereix la teleassistència mòbil. Aquesta modalitat fa servir dispositius amb GPS perquè, si l’usuari es desorienta o es perd, es pugui localitzar sense dificultat.
• Teleassistència mèdica per als pacients que necessitin cures més especialitzades, en cas de malalts crònics o, fins i tot, cures pal·liatives, que necessiten un seguiment mèdic a casa sense necessitat d’anar constantment a un centre sanitari.
• Els serveis de teleassistència repercuteixen, en definitiva, en més qualitat de vida, oferint independència i autonomia a les persones dependents.

Per a qui és el botó vermell?

Els serveis de teleassistència no només s’adrecen a gent gran, sinó a qualsevol persona dependent o amb malalties cròniques o discapacitat.

Quan se sol·licita teleassistència, la decisió principal és triar entre un servei privat o públic.

Si s’opta per la teleassistència privada, qualsevol persona interessada pot contractar els serveis. El cost pot variar en funció de la companyia i els serveis contractats.

Pel que fa a la teleassistència pública, que es facilita per mitjà de programes d’ajuda d’entitats governamentals, la persona en situació de dependència ha de complir una sèrie de criteris. Està subvencionada i hi sol haver llista d’espera, a causa de la gran demanda.Les úniques excepcions per fer servir aquestes eines són la presència de trastorns mentals severs, com ara les demències senils, la sordesa o altres discapacitats que no permetin fer servir el dispositiu de manera adequada.

A Atlàntida Dependència busquem solucions per a persones i famílies. Cuidem persones de totes les edats que han perdut l’autonomia a causa de l’edat, una malaltia o una discapacitat.